Tot i que no sabem si hi ha algun planeta orbitant Alfa Centauri, una de les estrelles més properes a nosaltres, podem imaginar-nos de què estaria fet i quin aspecte tindria si compartís algunes característiques amb la Terra. A ‘The Astrophysical Journal’, un equip d’investigadors ha creat un model i, analitzant les dues estrelles que formen el sistema, ha formulat una hipòtesi sobre com seria un planeta rocós que es trobés a la seva zona habitable.
L’estrella més propera al Sol, Pròxima Centauri, té com a mínim dos planetes orbitant-la. El sistema binari que hi ha al costat, Alfa Centauri, continua sent una incògnita en aquest sentit, però gràcies a les dades obtingudes de la llum dels estels que el formen s’ha pogut saber quina composició tindria un planeta semblant al nostre si es trobés allà.
Els investigadors van fixar-se en la quantitat d’elements volàtils, com l’hidrogen, el carboni i l’oxigen i també de no volàtils, com el ferro i el silici, que hi ha tant al Sol com a la Terra, i van establir patrons en la diferència de proporcions en tots dos. Després d’això, i gràcies a un espectroscopi, van analitzar Alfa Centauri A i Alfa Centauri B, les dues estrelles del sistema, per calcular les quantitats de 22 elements diferents i aplicar el model desenvolupat amb la Terra a un planeta hipotètic que fos rocós i a la seva zona habitable.
Un planeta similar a la Terra
Els resultats apunten que aquest món seria força semblant al nostre a nivell geoquímic, amb un mantell dominat pels silicats però amb més presència tant de grafit com de diamants, a causa d’una presència superior de carboni en comparació amb l’oxigen. La seva capacitat d’emmagatzemar aigua també seria semblant però, en canvi, tindria menys activitat geològica i, potser, ni tan sols tendria tectònica de plaques. A més, el seu nucli també seria de ferro, però més petit.
Els investigadors creuen que, tot i que sembli una simple curiositat, aquest model es podria aplicar a molts altres planetes hipotètics i que, a més, els móns rocosos podrien ser molt més habituals del que ens pensem però que, fins ara, no els hem pogut detectar. Tot i que aquest model també podria ajudar a la identificació de planetes habitables, els científics també reconeixen que aquesta composició es hipotètica i que, per exemple, l’impacte de meteorits podria haver-ne alterat la composició química.
