Un equip internacional d’astrònoms ha anunciat la detecció d’un “megamàser”, una poderosa emissió de làser d’ones de ràdio provinent dels confins de l’espai. Segons expliquen a l’“abstract” que han publicat i que precedeix la publicació de l’article complet a la revista ‘The Astrophysical Journal Letters’, aquest megamàser és el més llunyà que s’ha observat mai, ja que es calcula que el seu origen és una col·lisió de galàxies a 5.000 milions d’anys-llum de nosaltres.

La detecció d’aquest megamàser ha estat possible gràcies al telescopi MeerKAT de l’Observatori de Radioastronomia de Sud-àfrica. És per això que els seus descobridors l’han batejat amb el nom de Nkalakatha, que vol dir “Gran Cap” en isiZulu, la llengua bantú que parlen els zulús del país. El MeerKAT, en actiu des de mitjans de 2018, és un radiotelescopi especialitzat en emissions de ràdio molt tènues, format per dotzenes i dotzenes d’antenes connectades entre elles.

Reproducció d’un màser d’hidroxi, com el que ha estat detectat recentment | IDIA/LADUMA- NASA/StSci/SKAO/MolView

Una emissió d’energia immensa

Els megamàsers es creen quan dues galàxies xoquen entre elles, un esdeveniment espectacular i que suposa un cataclisme còsmic. En fer-ho, el gas que contenen pot tornar-se extremadament dens, i s’hi creen alguns gasos molt característics com ara els hidroxis, un grup químic consistent a un àtom d’hidrogen i un d’oxigen. A vegades, aquesta concentració de gas dens pot provocar aquestes emissions de raigs de llum concentrada, que travessen el cosmos i poden arribar molt i molt lluny.

Tot i que l’equip va descobrir el megamàser durant la seva primera nit d’observacions al MeerKAT, que va durar més de 3.000 hores, els astrònoms continuen treballant-hi. Ara, però, observen atentament zones molt petites del cel, buscant-hi els mateixos elements que van observar al megamàser per aconseguir una mica més d’informació, o si més no de dades, que puguin ajudar a entendre com ha evolucionat l’univers.

Nou comentari

Comparteix