Les dades de l’Observatori Austral Europeu (ESO) han permès que un equip d’astrònoms descobrís un grup d’almenys setanta “nòmades espacials”, planetes que vaguen sense rumb en comptes d’orbitar una estrella. Tots ells són a la nostra galàxia, i mai no se n’havien trobat tants alhora.

El descobriment ha estat publicat a ‘Nature Astronomy’ i és fruit del treball conjunt de dotze investigadors. En un comunicat de l’ESO, la primera autora de l’article, la sitgetana Núria Miret-Roig, explica que “no sabien quants esperar-ne” i que la troballa els ha sorprès molt. Actualment, Miret treballa al Laboratori de d’Astrofísica de Bordeus (França) i a la Universitat de Viena (Àustria).

Imatge de la Via Làctia feta pel satèl·lit Gaia  | Agència Espacial Europea
Imatge de la Via Làctia feta pel satèl·lit Gaia | Agència Espacial Europea

Aquests planetes solitaris són molt difícils de veure perquè, normalment, no hi ha cap estrella que els il·lumini. Tot i això, durant els primers milions d’anys després de la seva formació estan prou calents com per brillar, i és així com les càmeres sensibles dels grans telescopis poden arribar a observar-se. En aquest cas, la setantena de nous planetes, de mides semblants a la de Júpiter, són a la constel·lació de l’Escorpí i a la de l’Ofiuc, regions properes al Sol però on s’estan formant estrelles noves.

Per trobar-los, els científics han revisat vint anys de dades de telescopis terrestres i espacials, buscant petits moviments, colors i lluminositats que provenien de desenes de milions d’objectes diferents. Entre les fonts que han fet servir hi ha el Telescopi Molt Gran de l’ESO o el satèl·lit Gaia de l’Agència Espacial Europea, entre d’altres.

El Telescopi Molt Gran (VLT) de l’Observatori Austral Europeu al desert d’Atacama, a Xile

El fet que n’hagin trobat tants podria voler dir que n’hi ha molts més que encara no hem vist. Amb els que s’acaben de trobar, però, de moment n’hi haurà prou per estudiar amb més detall com es formen. De moment, hi ha dues teories: que són el fruit del col·lapse d’un núvol de gas massa petit com per convertir-se en una estrella, o que formaven part d’un sistema estel·lar i, per alguna raó, en van ser expulsats. Segurament el proper telescopi de l’ESO, el Telescopi Extremadament Gran (ELT) podrà ajudar a treure’n l’entrellat.

Nou comentari