Els investigadors Jordi Blay i Aitor Àvila, del Departament de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili (URV), alerten que tot i l’excepcionalitat, el temporal Gloria va posar de manifest que es necessiten mesures urgents per preservar el delta de l’Ebre i frenar “els canvis accelerats” de la dinàmica climàtica actual. Una de les opcions “bàsiques” que proposen els autors és que cal aportar sediments pel riu si es vol mantenir “el Delta viu”. És una de les principals conclusions de l’article que els dos autors han publicat al número 89 de la publicació ‘Treballs de la Societat Catalana de Geografia’, una edició monogràfica sobre l’impacte del temporal a Catalunya. En l’article, els investigadors de la URV detallen que durant el 19 i 23 de gener, el temporal marí va registrar al Delta les onades més altes de tot el país, amb una mitjana de 7,6 metres d’altura durant 30 minuts i ones d’una alçada màxima de 12 metres. Juntament amb els vents, es van generar corrents amb mitjanes horàries superiors als 0,8 metres per segon i el mar es va elevar entre 50 i 70 centímetres. Es van inundar 2.600 hectàrees d’arrossars, la costa va retrocedir 25 metres en alguns punts del Delta, la barra del Trabucador es va trencar i el mar va entrar a poblacions com Deltebre o l’Ampolla, al Baix Ebre.
Per a Blay i Àvila les causes que expliquen “els estralls devastadors” del Gloria al litoral del Delta venen “de lluny”, més de mig segle enrere quan es va reduir “de forma dràstica l’aportació de sediments amb la construcció dels grans embassaments de la conca de l’Ebre”. Els investigadors de la URV assenyalen que els estudis i projectes que s’han fet fins ara han estat “massa discontinus en l’espai i en el temps” i no han creat “una defensa suficient del litoral”. Els autors de l’article veuen complicat “controlar la dinàmica marina” i per això no descarten com una “opció vàlida” acceptar el retrocés en determinats espais humanitzats del Delta i que retorni a les condicions naturals, tot i el xoc que generaria “a determinats interessos privats”.
