Un nou model pot dur al disseny informàtic de dietes personalitzades i ajudar a prevenir malalties

Té en compte les interaccions de bacteris als intestins i fins i tot podria ajudar al desenvolupament de probiòtics nous

Un nou model matemàtic per simular el comportament de la flora bacteriana dels nostres intestins podria permetre el disseny de dietes especials per prevenir malalties i el desenvolupament de nous aliments probiòtics. El model ha estat el resultat de la recerca d’un equip de científics de la Universitat de Tecnologia Chalmers, a Suècia, les conclusions de la qual han estat publicades a la revista ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’. La flora intestinal té un paper molt important en la nostra salut i en el desenvolupament de malalties, és per això que l’existència d’aquest model matemàtic i les seves aplicacions podrien allargar i millorar la qualitat de vida de moltíssimes persones.

L’article compara les prediccions del model matemàtic amb els resultats de dos estudis clínics anteriors, un dut a terme entre infants suecs i un altre entre adults obesos de Finlàndia. Tots dos treballs incloïen el control regular d’indicadors de salut que els investigadors van comparar amb les prediccions del model matemàtic, que va demostrar ser molt precís a l’hora de calcular diverses variables com ara els canvis que hi hauria en la flora intestinal dels infants si l’alimentació passava de ser líquida a sòlida i també a l’hora de predir què passaria si es restringia la dieta dels adults obesos. Aquests resultats són molt prometedors i obren la porta al disseny per ordinador d’un sistema complex que permeti crear dietes personalitzades i a saber quin efecte tindria un probiòtic o un bacteri concret en la salut d’un pacient.

Els factors que influeixen en la flora intestinal i el seu creixement, com ara quins bacteris la composen i com interactuen entre ells i el nostre organisme, són molts. A més, és clar, la nostra dieta també els influeix. Aquest nou model matemàtic té en compte totes aquestes variables a l’hora de fer les seves prediccions sobre els canvis que poden provocar les nostres accions –o la nostra dieta– en aquest sistema biològic complet. Per aconseguir-ho s’han hagut d’incorporar les dades d’anys i anys d’estudis clínics anteriors i, a mesura que s’obtinguin més dades, es poden anar afegint per fer encara millor el model, incloent, per exemple, les respostes hormonals als diferents tipus de dieta. El camp de treball que obre aquest estudi, doncs, és prometedor.

Nou comentari