Els materials ferroelèctrics són emprats en moltíssims aparells diferents, tant de consum com industrials: dels ordinadors als equips d’ultrasons, els sònars, les etiquetes RFID, un tipus de memòria RAM… A mesura que passa el temps, les càrregues elèctriques i mecàniques que han de suportar van fent disminuïr la seva capacitat fins que, finalment, acaben fallant i deixen de funcionar. Aquest procés, conegut com a “fatiga ferroelèctrica”, és la primera causa de fallada d’un munt d’aparells electrònics, la que fa que acabin sent llençats en quantitats que es compten en desenes de milions de tones anuals. A la revista ‘Nature Communications’, un equip d’investigadors de la Universitat de Sidney, a Austràlia, explica com ha observat aquesta fatiga per tal de mirar de minimitzar-la i, per tant, allargar la vida útil dels aparells electrònics.
Fent servir un microscopi d’electrons, que permet veure en temps real i a escala atòmica com es produeix la fatiga ferroelèctrica, ha permès veure aquest procés de degradació amb un nivell de detall que ha proporcionat moltíssima informació als investigadors, gràcies a la qual esperen poder dissenyar aparells que tinguin una vida més llarga. Així, per exemple, les interfícies, és a dir, les barreres físiques que separen regions diferents dels materials, podrien ser un factor que accelera la degradació ferroelèctrica, i creuen que més investigació en aquest camp podria dur a una millora substancial tant de les prestacions com de la durabilitat dels aparells electrònics.
