El moviment Slow Food s’obre pas al nostre país per a reivindicar els productes “bons, nets i justos”. Aquest és el principi d’un moviment internacional, ben arrelat a Itàlia, on va començar el 1980, i que ara té presència a més de 160 països. A Catalunya, la secció local de l’Slow Food acaba d’iniciar un mercat setmanal al Parc de les Tres Xemeneies del Paral·lel, a Barcelona, que se celebra cada dissabte.
La iniciativa permet a petits productors de tot Catalunya exposar la seva producció i establir un vincle directe amb els consumidors. Els promotors del projecte consideren que aquesta plataforma és necessària per a tots aquells que prenen atenció als productes que porten a la taula.
“Promovem el producte bo, en el sentit que sigui saludable, que tingui en compte el medi ambient i que el preu a pagar sigui just per a les dues bandes”, explica el coordinador del moviment Slow Food a Barcelona, Pep Bantulà. Malgrat que és un moviment amb força incidència en altres països, aquí ha arribat amb cert retard, però ara està en vies de consolidació: “Ens adonem que els últims cinc anys hi ha hagut un canvi, la gent té més present aquest concepte ara que abans”. De fet, les grans superfícies han hagut de fer front a aquesta tendència obrint les portes a productors especialitzats a la seva oferta de productes.
Les arrels del moviment, fundat el 1989, es troben en la voluntat d’actuar contra la desaparició de les cultures gastronòmiques locals i les tradicions, contraposar-se a l’estil de vida ràpid i combatre el desinterès de la gent pels aliments que consumien. La voluntat del moviment és posar l’accent en la importància de saber com afecta el nostre entorn l’elecció del menjar que comprem.
“Es tracta de reivindicar un altre estil de vida, contrari al fast food perquè volem donar valor a d’altres coses”, afirma Bantulà. En certa manera, afegeix, “sí que és una resposta a la industrialització de la producció d’aliments, sobretot des de la vessant gastronòmica”. Entre els projectes que promou el moviment hi ha la recuperació de llavors antigues, o el cens d’establiments catalans que treballen amb productes de km 0 (és a dir locals). A Catalunya n’hi ha uns a 160 certificats, dels quals 60 estan a Barcelona.
Al Mercat de la Terra que organitza Slow Food s’hi pot trobar la producció ecològica que surt dels horts de gent com la Laila Chaabi, una jove pagesa que es va iniciar en horta ecològica ara fa quatre anys. Va fer estudis d’enginyeria agrícola però es queixa que “no t’ensenyen ni a plantar”. Amb la il·lusió d’iniciar-se en la pagesia i una inversió “zero” va posar en marxa un projecte que ara encara continua, encara que no li dóna per sobreviure totalment.
Amb tot, assegura que fa el que li agrada. “Tenia molt clar que volia fer agricultura ecològica i no convencional més que res per la meva filosofia, el sentit de la vida i el respecte que li tinc a la terra“, manifesta. Ara mateix treballa en una hectàrea i mitja de terreny entre Sant Boi de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts.
Remarca el seu interès en l’agricultura ecològica per principis i no pas per moda. De fet, creu que molts han entrat en aquest àmbit per interès. “Han vist que s’està obrint un nou mercat on es paga molt bé el producte”, apunta.
La seva iniciativa, però, encara no és del tot rentable. Entre una de les raons hi ha la paperassa administrativa que encara es demana als productors ecològics com ella. Certificar la seva producció és primordial per tal que els intermediaris (escoles, botigues o restaurants) puguin tenir confiança en què la seva producció és “100 per 100 ecològica”. I això suposa, segons comenta, moltes restriccions, controls i “pagar, pagar i pagar”.
No obstant això, alguns productors han trobat en aquest àmbit una forma de complementar una activitat anterior i treure’n partit. Aquest és el cas de Nicanor Coscollola, d’Artesa de Segre, qui després de provar sort amb la venda de llet de cabra es va especialitzar en la producció de formatge artesà. “Amb la llet treballàvem molt i en trèiem poca cosa, amb els formatges no diré que lliguem els gossos amb llonganisses, però ens dóna per a pagar l’alfals i el pinso i viure bé”.
Des de Slow Food Barcelona s’anima als consumidors a anar al mercat del dissabtes i comprovar que, en moltes ocasions, la idea que els preus d’aquests productes solen ser cars és un fals mite. “Sí que en el cas de la carn —que ha de passar més controls— els preus poden ser més elevats, però en la resta de productes, com els d’horta, es poden trobar els mateixos preus que a les grans superfícies”, afirma Pep Bantulà.
2 
