Després d’anys de feina, per fi es pot visitar en obert Neuroglancer, un mapa del nostre cervell amb una interfície gràfica interactiva que ha estat posat a l’abast de tothom. Neuroglancer, en realitat, només mostra un fragment molt petit de l’organ, però revela per primera vegada com d’extraordinàriament complex és i permet veure’n tant l’estructura com una de les maneres com es pensa que funciona.
Per fer-lo, els investigadors responsables d’aquest projecte van haver de passar moltíssim temps seguint la xarxa de cèl·lules i connexions d’una mostra d’una mida molt més petita que una pipa però que conté més de 50.000 neurones i uns 130 milions d’axons que transmeten les senyals entre elles. Unes xifres increïbles tenint en compte que només suposa una milionèssima part del volum d’un cervell humà. Gràcies a això, ara es poden veure les maneres com les neurones i els axons estan connectats en una xarxa d’una enorme complexitat i ser conscients del resultat de milions d’anys d’evolució de la vida a la Terra dedicada en gran part al desenvolupament del cervell, l’únic avantatge que tenim respecte la resta d’animals del planeta.
El procés de desenvolupament d’aquest mapa ha estat descrit en un estudi publicat a ‘bioRxiv’. La mostra es va prendre del lòbul temporal d’un pacient que estava sent operat per mirar de reduir les seves crisis epilèptiques. Va ser conservada en resina i es va esquitxar amb metalls pesants per revelar-ne l’estructura cel·lular. Després, un ganivet automàtic fet de diamant va tallar la mostra en més de 5.000 capes finíssimes de què es van prendre imatges amb un microscopi electrònic que van ser processades per una intel·ligència artificial i, amb la supervisió dels investigadors, es van mapejar totes les neurones i tots els axons en color i tres dimensions. Uns 1,4 petabytes de dades –1,4 milions de Gb– que no haurien pogut processar sense l’ajuda de Google, que va col·laborar en el projecte.
Aquest enorme i alhora petitíssim mapa ha permès veure moltes coses, com ara com alguns axons connecten amb les mateixes neurones més d’una dotzena de vegades, unes connexions que probablement s’han enfortit amb l’ús, així com també l’existència de moltes neurones mirall i boles d’axons que no se sap per a què serveixen. Aquest mapa, de fet, podria mostrar diferències concretes entre persones que pateixen transtorns mentals i, fins i tot, entendre què és la consciència des d’un punt de vista físic, ja que aquest petit fragment de cervell és, molt probablement, una mostra significativa de com està estructurat tot l’organ sencer.
