La llengua de cèrvol (Asplenium sagittatum), una espècie de falguera en perill d’extinció i que es considerava desapareguda al Parc Natural del Montsant, ha estat retrobada a la boca d’un avenc de la zona. El darrer cop que s’havia constatat la presència d’aquesta espècie al parc havia estat l’any 1929, quan el doctor Prudenci Seró la va citar al mateix indret on el 2014, 85 anys més tard, va ser localitzada. La troballa forma part d’un treball que el biòleg Roger Pascual ha publicat al darrer número del butlletí de la Institució Catalana de la Història Natural i és un dels 29 tàxons tractats al seu estudi. Tant el mateix Pascual, l’any 2007, com altres experts com el doctor Molero, el 1976, havien cercat exemplars de llengua de cèrvol però no se n’havia trobat cap més exemplar d’ençà de la cita del doctor Seró i fins ara fa tres anys. D’aquesta manera, el Montsant es converteix en l’indret més septentrional de la Península Ibèrica on se sap de la presència de la llengua de cèrvol. D’acord amb la legislació catalana la llengua de cèrvol, quehavia estat declarada oficialment extingida a la zona l’any 2010 després de tantes dècades sense citar-se’n cap exemplar, necessita un pla de recuperació com a espècie amenaçada. Amb les noves incorporacions de l’estudi de Pascual, ara el nombre de tàxons de flora vascular del Parc Natural del Montsant és de 1.305, fent-ne una de les zones de Catalunya amb una biodiversitat més gran.
|
3 
