Trenta centres catalans investiguen teràpies prometedores contra el coronavirus

Els projectes van des d'aplicar fàrmacs existents o anticossos fins a dissenyar vacunes i utilitzar la supercomputació

Laboratori UIC Barcelona

Laboratori UIC Barcelona | UIC Barcelona

La pandèmia del SARS-CoV-2 ha posat al centre de la recerca internacional les teràpies i d’estratègies de prevenció de contagis. El sistema català de coneixement encapçala i participa en estudis i assaigs per identificar tractaments diversos i complementaris contra la malaltia. Entre les línies de recerca hi ha l’aplicació de fàrmacs existents per bloquejar els efectes del virus; la identificació d’anticossos; la potenciació de la resposta immunitària; el disseny de vacunes o l’ús de la supercomputació per al disseny de fàrmacs, entre altres. Hi participen centres punters, hospitals, universitats i grans infraestructures de recerca.

Alguns dels projectes més destacats són, per exemple, el de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya. L’equip liderat per Núria Montserrat ha identificat un fàrmac capaç de bloquejar els efectes del virus i eficaç en minironyons generats a partir de cèl·lules mare humanes. El projecte RiPCoN, de l’Institut de Recerca Biomèdica, és un estudi computacional de les interaccions entre el virus i les cèl·lules humanes per identificar fàrmacs que puguin combatre’n l’expansió. Està coordinat per Patrick Aloy i es marca com a objectiu un tractament antivíric i, a llarg termini, una possible vacuna. L’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer treballa en identificar anticossos de pacients que s’han recuperat de COVID-19 com a punt de partida d’una nova teràpia basada en la producció i administració d’anticossos específics.

Investigadora de la URV treballant amb les proves de detecció ràpida i econòmica

Investigadora de la URV treballant amb les proves de detecció ràpida i econòmica | ACN

L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge lidera un projecte amb RemAbTherapeutics i IrsiCaixa per identificar un fàrmac que ataqui els anticossos humans que ajuden virus a infectar. El projecte està liderat per Rafel Mañez i es marca com a objectiu promoure la immunitat protectora immediata contra el virus en una estratègia alternativa o complementària a les vacunes. El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia impulsa un projecte, coordinat per Joan Seoane, que investiga un anticòs terapèutic com a tractament. Els investigadors volen saber si el SARS-CoV-2 utilitza la proteïna LIF -present en alguns tumors- per evitar que el sistema immunitari el reconegui. Això permetria atacar LIF amb un fàrmac, de manera que el sistema immunitari del pacient podria detectar el virus i atacar-lo. Les investigadores del Vall d’Hebron Institut de Recerca Maria J. Buzon i Meritxell Genescà estudien si el SARS-CoV-2 podria ser susceptible a l’àcid làuric, cosa demostrada en estudis in vitro. La baixa toxicitat de derivats de l’àcid làurici i el preu reduït del producte el fan una estratègia molt atractiva d’ampli espectre.

Des de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, es duu a terme un assaig per avaluar l’eficàcia d’una estratègia per reduir la transmissió del virus i la incidència de la COVID-19 en la població durant un brot, administrant Darunavir, un antiviral utilitzat com a fàrmac contra el VIH. Joaquim Segalés i Albert Bensaid del Centre de Recerca en Sanitat Animal estan al capdavant d’una recerca per crear anticossos, fàrmacs i una vacuna contra el coronavirus. Inclou un estudi per trobar un fàrmac antivíric dirigit a persones infectades i per dissenyar i provar una vacuna funcional contra els coronavirus. L’impacte esperat és un possible tractament antivíric disponible al mercat i, a llarg termini, una possible vacuna. Del Barcelona Supercomputing Centre, l’Exscalate4CoV és un projecte de computació per potenciar el disseny intel·ligent de fàrmacs per reduir el temps necessari per al seu desenvolupament. Hi participen 17 institucions de 8 països i està coordinat per l’investigador BSC Alfonso Valencia.

Imatge del laboratori de l'hospital Clínic

Imatge del laboratori de l’hospital Clínic | ACN

Un projecte del Centre de Recerca en Agrigenòmica busca la producció d’antígens seleccionats del coronavirus amb tecnologies derivades de plantes. Les plataformes d’expressió basades en plantes ja han estat usades en altres crisis sanitàries, per exemple en el cas de l’Ebola. L’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta treballa per identificar fàrmacs ja en circulació que disminueixin l’activitat de l’enzim ACE2, la molècula per la qual s’internalitza el coronavirus. L’equip liderat per José Manuel Fernández-Real cerca disminuir els casos greus i, en conseqüència, la mortalitat. L’Institut de Recerca de la Sida, l’Institut Germans Trias i Pujol i l’Hospital Germans Trias i Pujol busquen una estratègia per bloquejar una proteïna viral clau en la infecció amb l’objectiu d’impedir l’entrada del SARS-CoV-2 a les cèl·lules. Aquesta recerca està basada en la utilització d’unes proteïnes derivades de la proteïna ACE2 humana i combinades amb anticossos, amb l’avantatge que podrien ser útils contra diferents coronavirus. La proteïna S és la que precisament dona aspecte de corona al virus.

Josep F. Nomdedeu i Sílvia Vidal, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Sant Pau, estudien els anticossos contra el coronavirus a la sang de professionals sanitaris per definir la resposta immune eficaç. Els objectius són definir la dinàmica de la resposta contra la malaltia i identificar-ne poblacions susceptibles i immunes, amb potencials aplicacions sobre pacients crítics. Diversos projectes de recerca també es focalitzen en tractaments contra el coronavirus. Per exemple, la Universitat Pompeu Fabra treballa en col·laboració amb l’IRTA en el disseny d’una nova plataforma per al desenvolupament ràpid d’antivirals d’ampli espectre, mentre que l’Institut Químic de Sarrià desenvolupa un inhibidor que podria atacar un dels receptors del SARS-CoV-2, segons els resultats d’un estudi computacional sobre un inhibidor del virus de l’hepatitis C.

La relació d’estudis terapèutics sobre el coronavirus del sistema català de coneixement comprèn prop d’una trentena d’agents i es troba relacionat a l’apartat ‘Teràpies’ del nou espai web d’informació actualitzada de l’àmbit de coneixement en relació amb la COVID-19, habilitat des de la Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Empresa i Coneixement.

Nou comentari