Transformen per primer cop cèl·lules en neurones per regenerar circuits visuals

Aconsegueixen introduir una reprogramació en unes cèl·lules cerebrals perquè es converteixin en unes altres

Una investigació de l’Institut de Neurociències –centre mixt de la Universitat Miguel Hernández d’Elx i el CSIC– demostra per primer cop que és possible obtenir neurones específiques d’una regió cerebral determinada per reparar circuits visuals a partir d’astrocits, un tipus de cèl·lules nervioses que duen a terme funcions molt importants per al funcionament del cervell.

L’estudi, dirigit per la doctora Guillermina López-Bendito, parteix de la hipòtesi que, com que les neurones i els astrocits es generen a partir de les mateixes zones germinals, podrien compartir signaturs moleculars que en reflecteixin l’origen i que actuin potencialment per coordinar les característiques de desenvolupament específiques de la regió a què pertanyen. Així, han descobert que els astrocits del tàlam i del còrtex cerebral presenten signatures transcripcionals i epigenètiques específiques. Aquestes signatures són compartides amb les neurones generades a la mateixa regió però no amb l’es d’altres. A més, les característiques comunes proporcionen un grau notable d’especificació regional per a la reprogramació d’astrocits en neurones induïda per un factor proneuronal –o gen mestre– anomenat Neurogenina 2. Per introduir aquest gen mestre, han injectat un virus al tàlam postnatal dels ratolins que només infecta els astrocits i els reprograma perquè esdevinguin neurones.

La doctora Guillermina López-Bendito | iambiente
La doctora Guillermina López-Bendito | iambiente

Com que els astrocits i les neurones comparteixen progenitor i l’expressió de gens específics, la seva signatura molecular dirigeix la reprogramació perquè els astrocits adquireixin una identitat semblant a la de les seves “neurones germanes”. A més, s’ha vist que manipulant aquest codi genètic específic, es dirigeix la reprogramació d’astrocits cap a neurones d’identitat regional diferent tot i que previsible en funció de la manipulació duta a terme. Fins fa poc es considerava els astrocits “actors secundaris” del cervell i la medul·la. Tot i que tradicionalment es consieraven proveïdores d’aliment i suport estructural de les neurones, el paper d’aquestes cèl·lules glials va més enllà i tambá participen en tasques que abans es consideraven exclusives de les neurones, com el processament, transferència i emmagatzematge d’informació. Així, el descobriment d’aquest laboratori afegeix una altra prova del paper important dels astrocits, capaços de transformar-se en neurones amb el potencial regeneratiu que això suposa.

Com indica la doctora López-Bendito, els astrocits reactius protegeixen les neurones quan hi ha danys. L’augment del seu número afavoreix que es tornin més mal·leables, tot i que si la reacció és massa potent poden resultar perjudicials. “En aquestes circumstàncies pensem que potser, sense necessitat d’un gen mestre que guiï la reprogramació, podríem observar de forma espontània aquesta capacitat dels astrocits de convertir-se en neurones. Amb aquest treball es demostra que el procés de reprogramació d’astrocits a neurones és factible. I ho hem aconseguit tant en estudis in vitro, com in vivo realitzats en ratolins. Ara el nostre repte immediat és fer-ho possible en models de ratolí amb ceguesa congènita. En aquests animals farem servir la mateixa tècnica per reprogramar astrocits sensorials i que es converteixin en neurones visuals que substitueixin les que s’han perdut”, explica.

Publicat originalment en castellà a iambiente.

Nou comentari