L’augment de les temperatures que ha viscut el nostre planeta durant els darrers 150 anys ha estat més pronunciat i estès que cap altre període càlid que hagi viscut la Terra durant els darrers 2.000 anys, una dada que hauria de servir per refutar, d’una vegada per totes, els arguments dels escèptics que afirmen que el canvi climàtic no és altra cosa que un altre dels processos cíclics que experimenta el nostre planeta i que, per tant, no depèn de l’activitat humana. Si bé aquests processos, i l’evolució del clima, és totalment cert, fins i tot si mirem enrera als dies de la República Romana veurem que els canvis que hi va haver arreu del món des d’aleshores fins 1850 no tenen absolutament res a veure amb els posteriors.
Des de principis del segle XX, la temperatura mitjana de la Terra ha pujat uns 1,5ºC, una situació de què es responsabilitza l’ús de combustibles fòssils i les emissions de diòxid de carboni que se’n deriven. Si no es fa res, a finals d’aquest segle la temperatura podria haver augmentat fins a 4,5ºC. En un estudi publicat recentment a la revista ‘Nature’ i elaborat per un equip de la Universitat de Berna (Suïssa), s’exposa clarament com la Petita Edat de Gel i altres fluctuacions naturals del clima van afectar regions limitades del planeta i que, en canvi, l’escalfament actual és el primer i únic període càlid global dels darrers 2.000 anys. A la revista ‘Nature Geoscience’, els mateixos investigadors mostren que, a més, la velocitat d’aquest escalfament és molt més ràpid que cap altre que coneguem.
Per arribar a aquesta conclusió, l’equip va analitzar dos milennis de dades climàtiques obtingudes dels anells de creixement dels arbres, les capes del gel dels pols i les glaceres, restes de coralls… Així es va poder fer un mapa dels canvis en la temperatura a tots els racons del planeta arribant a conclusions com que, per exemple, la Petita Edat de Gel no va afectar tot el món alhora. Mentre les temperatures mínimes a l’oceà Pacífic es van registrar pels volts de l’any 1500, Europa i Amèrica del Nord no les van assolir fins dos-cents anys més tard. Aquesta conclusió es va repetir en el Període Càlid Medieval, demostrant que en cap moment es va deixar sentir a més de mig món alhora. Ara, en canvi, gairebé tota la superfície de la Terra està experimentant temperatures rècord, mostrant clarament la diferència entre els cicles naturals i l’escalfament d’origen antropogènic.
Analitzant els canvis al llarg del temps, a més, els investigadors també van corroborar que l’escalfament més ràpid dels darrers 2.000 anys va tenir lloc només durant la segona meitat del segle XX. Les causes dels canvis de temperatura també han canviat: si abans les erupcions volcàniques, que bloquen la llum del Sol, eren la causa principal de les variacions en el clima, a partir de la Revolució Industrial els gasos d’efecte hivernacle van prendre el relleu. Partint d’aquests estudis, a més, els científics podran continuar treballant per afinar més els resultats i eliminar qualsevol rastre de dubte sobre la situació en què estem immersos i la necessitat imperiosa de prendre mesures dràstiques i urgents per intentar posar-hi remei.
