El director de l’Agència de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost, ha presentat les dades del 2016 de residus municipals a l’àmbit de les Comarques centrals, que abasta l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona, i el Solsonès. Segons aquest balanç, l’any passat es van generar 240.842 tones de residus municipals en aquesta àrea, un 1,80% més que l’any anterior. Per càpita, la generació de residus s’ha situat en 1,29 kg per habitant i dia, per sota de la mitjana de Catalunya, que és d’1,36 kg/hab/dia.
La comarca que genera més residus per càpita és el Moianès, amb 560 kg/hab./any, i la que menys, Osona, amb 428,19 kg/hab./any. A més del Moianès, l’Anoia i el Solsonès generen més residus que la mitjana de tot Catalunya.
Tavèrnoles, líder en recollida selectiva
La recollida selectiva neta a les Comarques centrals se situa al 35,27%, lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya, que és del 30,41%. Aquesta xifra indica el grau de separació de residus descomptant els impropis presents a cada fracció.
Concretament, la comarca de l’àmbit central, i de tot Catalunya que més separa els residus és Osona, amb un índex de recollida selectiva neta del 51,88 %, mentre que l’Anoia és la que registra l’índex més baix de la demarcació, un 23,48%. A més d’Osona, el Moianès, el Bages i el Solsonès se situen per sobre de la mitjana general en recollida selectiva neta.
Per municipis, els que més residus separen es troben tots a Osona. Encapçala el rànquing Tavèrnoles, amb un índex de recollida selectiva neta del 81,22%, seguit de prop de Folgueroles, amb un 78,29 %, Sant Vicenç de Torelló, amb un 76,58 %, Taradell, amb un 72,90 %, i Malla, amb un 72,11%.
A la resta de comarques, els municipis amb millors resultats són, al Moianès, Collsuspina (70%); al Bages, Artés (66,92%); al Solsonès, Sant Llorenç de Morunys (52,27%), al Berguedà, Gisclareny (39,17%); i a l’Anoia, Copons (37,06%).
Canvi del model de producció i consum
Pel que fa al global de Catalunya, l’any passat es van generar 3,7 milions de tones de residus municipals, que corresponen a 1,36 quilos de deixalles per habitant i dia. Les xifres indiquen un lleuger repunt respecte l’any anterior (1,35 kg/hab/dia) en dades absolutes tot i que, si es té en compte el creixement econòmic, existeix una certa dissociació, i s’observa una tendència al canvi cap a un model de producció i consum més sostenible.
Tot i que el producte interior brut (PIB) creix, es conté la generació. L’any 2016, el PIB va augmentar un 3,7% respecte el 2015 mentre que la generació de residus municipals va ser només un 0,65% superior a l’any anterior.
L’any passat es van gestionar 2,3 milions de tones de fracció resta –la que no es recull de forma selectiva–, un 1,31% més que a l’any anterior. Aquesta fracció continua la tendència cap al tractament previ –amb el trasllat a plantes que separen alguns materials aprofitables– en detriment del dipòsit controlat com a destí primari. Mentre l’any 2015 el 27,9% d’aquesta fracció anava directament a l’abocador, el 2016 ja només hi ha anat el 27,6%. Més del 60% es destina a tractaments mecànics i biològics abans de destinar el rebuig al dipòsit o a la incineració. L’optimització d’infraestructures que s’està duent a terme, amb el consens del món local, afavoreix que cada vegada més les plantes de tractament d’aquesta fracció optimitzin els resultats.
Mesures per afavorir la separació
Segons el director de l’ARC, un factor que pot influir en l’augment de la recollida selectiva és l’increment dels cànons de residus. L’any 2018, el cànon per disposició en abocador passarà dels 30 euros als 35,60 euros per tona; i el gravamen per incineració, dels 14,50 euros als 17,80 euros per tona. L’encariment ha comportat que molts municipis estiguin estudiant adoptar models i sistemes de recollida més eficients que els permetin portar menys fracció resta a disposició.
Tost també ha explicat que aquest darrer trimestre està previst iniciar un procés de consulta prèvia per elaborar una nova Llei de Residus que permeti implantar un model individualitzat de gestió. El model penalitzarà econòmicament, i de forma individualitzada, les llars que no separen la brossa, i afavorirà aquelles que sí que ho fan.
L’ARC també està estudiant ampliar el pressupost destinat a les subvencions per a la millora de la gestió dels residus en el món local ja que, enguany, els imports sol·licitats en algunes de les ordres, com els destinats a la implantació de noves deixalleries; a projectes de prevenció per a la reutilització; o al foment de la recollida de la fracció orgànica dels residus, han superat amb escreix el pressupost de la convocatòria.
