Una espècie minúscula de cefalòpode molt semblant al calamar i els tardígrads, els animals més resistents del món, s’uniran a la tripulació de l’Estació Espacial Internacional per ajudar-la en el seus treballs de recerca. Si tot va segons el previst, SpaceX llançarà una nau de subministraments el proper tres de juny que, a més d’equipament científic, aliments i plaques solars per a l’estació, també contindrà 128 cries de sepiòlida bioluminiscent i 5.000 tardígrads, que seran emprats en diversos experiments.
En el cas dels tardígrads, el primer que es vol saber és com toleren l’entorn, acostumats com estan a circumstàncies que, si més no als humans, ens semblarien molt pitjors. De fet, segons un estudi recent, tot i que la nau que els havia de dur a la Lluna es va estavellar i és molt probable que morissin en l’impacte, poden resistir xocs a moltíssima velocitat, reproduir-se a l’espai i, fins i tot, sobreviure al buit. Ara es vol saber com s’adapten a la vida orbitant la Terra, cosa que podria donar pistes sobre com aquestes mateixes circumstàncies afecten els humans. A través de les diverses generacions de tardígrads que visquin a l’EEI, a més, es podran veure algunes conseqüències de l’exposició a molta menys gravetat i més radiació a molt llarg termini, veient quins canvis hi ha en la seva expressió genètica. Al cap i a la fi, es tracta de veure com un dels éssers més resistents de la Terra s’adapta a les condicions de la vida a l’espai.
Pel que fa a les sepiòlides, seran centrals en l’experiment UMAMI, que gira entorn de la salut. Tots els animals necessitem els microbis que mantenen en bon estat el nostre sistema digestiu i també l’immunològic, i saber com toleren aquests organismes les llargues estades a l’espai és molt important. Les sepiòlides bioluminiscents són un candidat perfecte per estudiar això: aquests animals, que medeixen pocs mil·límetres, tenen un organ molt especial colonitzat per bacteris luminiscents, que són els que els donen la capacitat de brillar en la foscor. Un cas tan específic, amb un sol tipus d’organisme en un sol tipus de teixit, resulta molt més fàcil d’observar i estudiar. Les sepiòlides, a més, tenen un sistema immunològic curiosament semblant al dels humans i, per tant, encara es poden fer més comparacions. Neixen sense bacteris i els han d’obtenir de l’entorn, de manera que se’ls exposarà a ells i s’observarà tot el procés.
A l’hora de finalitzar l’experiment, tots els animals seran congelats per tenir una instantània del seu darrer moment a l’espai i poder observar els canvis sense cap alteració posterior. La feina a l’Estació Espacial Internacional, doncs, sembla que no s’atura mai.
