Un equip de científics ha fet càlculs per saber quina és la duresa del material que hi ha a l’interior de les estrelles de neutrons descobrint que, de moment, és el més dur de què es coneix l’existència a l’univers. La recerca, feta en col·laboració entre les universitats McGill, d’Indiana i l’Institut de Tecnologia de Califòrnia, totes als Estats Units, han fet la simulació per ordinador més gran que s’ha fet mai sobre l’escorça de les estrelles de neutrons i han obtingut dades molt enriquidores sobre com funcionen.
La mecànica d’aquests cossos celestes és molt important per a conèixer la resposta a moltes preguntes que es fan els astrofísics. Les estrelles de neutrons neixen després d’una supernova, en una implosió que comprimeix un objecte de la mida del Sol en un espai equivalent al d’una gran ciutat de la Terra. Aquesta compressió fa que esdevinguin cent bilions de cops -100.000.000.000.000- més densos que qualsevol cosa que puguem trobar a la Terra. La seva gravetat descomunal, a més, fa que les seves capes exteriors es tornin sòlides, d’una manera semblant a com el nostre planeta té una escorça sòlida i prima que envolta un interior líquid.
Aquesta densitat tan alta fa que el material que forma les estrelles de neutrons, coneguda com a “pasta nuclear”, tingui una estructura única. Sota l’escorça, la competència de forces entre protons i neutrons fa que s’ajuntin en forma d’enormes cilindres, que els científics anomenen “lasanya” o “espaguetis”, creant el concepte de la “pasta”. La combinació de la seva densitat i la seva forma fan que sigui enormement dura.
Fent servir simulacions per ordinador que, en un ordinador normal, haurien trigat 250 anys a acabar, l’equip ha aconseguit estirar i deformar el material per conèixer-ne més secrets. Els seus resultats, que seran publicats aviat a la revista ‘Physical Review Letters’, seran molt útils per als astrònoms que investiguen aquests cossos celestes.
Actualment, l’exterior de les estrelles de neutrons és l’única que podem observar, de manera que la seva comprensió és molt important. A més, també podria donar pistes o indicis sobre el funcionament de les ones gravitatòries. De fet, els resultats obtinguts en aquestes simulacions suggereixen que és probable que les estrelles de neutrons, per sí mateixes, generin petites ones d’aquest tipus.
Les condicions extremes de les estrelles de neutrons són molt interessants per als físics, i entendre el seu funcionament és una bona manera que els investigadors comprovin les seves teories i models, podent donar resposta a alguns dels dubtes més grans que es plantegen actualment.
27 
