Les aigües dolces tenen un paper molt important en el cicle global del carboni a causa de la descomposició de les plantes terrestres que es dipositen a la seva conca, un procés que estimula les emissions atmosfèriques de diòxid de carboni. Malgrat aquesta influència, el rol que tenen en el cicle del carboni els rius temporals, aquells en què l’aigua deixa de circular en algun moment de l’any i que poden arribar a assecar-se completament, és pràcticament desconegut. Un projecte col·laboratiu internacional liderat per Thibault Datry, de l’Institut Nacional de Recerca en Ciència i Tecnologia per al Medi Ambient i l’Agricultura francès, i amb la participació de les investigadores Núria Cid i Núria Bonada, de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, ha portat a terme el primer estudi global sobre la contribució dels rius temporals al cicle del carboni que controla el clima a la Terra.
La recerca, publicada a la revista científica ‘Nature Geoscience‘, mostra alts nivells de consum d’oxigen i emissions de diòxid de carboni en aquests rius. Segons els investigadors, els resultats indiquen la importància de l’estudi dels rius temporals per conèixer la contribució de les xarxes fluvials del món a l’alliberament de CO2 a l’atmosfera tenint en compte especialment que, a causa dels efectes del canvi climàtic i la demanda creixent d’aigua, cada cop hi haurà més rius amb aquestes característiques.
