El comportament de tots i cadascun de nosaltres davant la crisi sanitària causada pel nou coronavirus i el cas que fem a les recomanacions per evitar en la mesura del possible els nous contagis és tan important, si no més, que les accions directes que puguin emprendre els governs i administracions.
Així ho expliquen investigadors de la Universitat d’Oxford i l’Imperial College de Londres (Anglaterra) i la Universitat d’Utrecht i l’Institut Nacional de Salut Pública i Medi Ambient dels Països Baixos en un article publicat a la prestigiosa revista cientifica ‘The Lancet’, on també donen consells per mirar de minimitzar el contagi i l’impacte d’aquesta pandèmia global. El primer que cal saber és que prevenir completament les infeccions i la mortalitat causades pel COVID-19 és impossible, però que se’n poden frenar els efectes. A mesura que s’investiguin més aspectes del virus, la resposta serà millor i en aquest sentit tant l’obtenció i anàlisi de dades com, sobretot, que els governs tinguin la població informada correctament i al minut serà d’una importància cabdal per minimitzar els estralls que la malaltia pot causar a tots els nivells.
El desenvolupament d’una vacuna encara trigarà, segurament, entre un i dos anys a arribar al punt on pugui ser produïda en massa, de manera que cal seguir recomanacions tan importants com el distanciament social, on el comportament de cada individu és absolutament essencial. Així, mesures com l’autoconfinament i la quarantena, demanar assistència mèdica per vies no-presencials o no anar a esdeveniments ni llocs on hi pugui haver molta gent és importantíssim. No apropar-se als col·lectius de risc, com les persones grans o amb problemes de salut previs també és importantíssim no tant per a la nostra salut sinó per a la seva. De fet, els podríem estar salvant la vida.
Les accions preses fins ara pels governs locals, autonòmic i estatal, com la suspensió d’esdeveniments esportius i el tancament d’escoles i altres centres públics, entre d’altres, són crucials, com també ho seria que el diagnòstic i l’assistència remota estiguessin disponibles fàcilment per a tota la població. Totes aquestes mesures, però, tindran un efecte limitat si cadascú no es fa responsable dels seus actes. Aquestes accions tenen un objectiu molt important: “aplanar” la corba epidèmica fent que el contagi sigui més lent i no hi hagi un pic sobtat que faci col·lapsar el sistema sanitari, cosa que causaria una mortalitat molt més gran. Els investigadors destaquen que donar tota l’ajuda possible als treballadors sanitaris és essencial durant una epidèmia, posant com a exemple l’epidèmia d’Ebola de 2014-2015, on el desbordament dels serveis mèdics va causar un augment molt destacat de les morts per altres causes com, per exemple, la malària i els parts, fent que aquestes víctimes, de fet, fossin més nombroses que les que va causar l’Ebola mateix.
Pel que fa al contagi, el més important és contenir l’anomenat “número de reproducció”, el número de persones infectades per cada persona infectada, el més baix possible. Si és inferior a 1, l’epidèmia acabarà remitint. En cas que no es prenguessin mesures, més del 60% de la població podria ser infectada. Així, afirmen els experts, una de les prioritats hauria de ser traçar les infeccions, identificant fins al 70% de persones amb qui cada contagiat ha tingut contacte. Això, si més no, a les primeres etapes de la infecció, abans no sigui massa tard. Altres accions importants són reduir el temps entre l’aparició dels símptomes i l’aïllament, donar suport al tractament i diagnòstic des del propi domicili i facilitar el teletreball per reduir les conseqüències de les absències llargues dels centres de treball.
