L’AMB ha presentat la previsió de les dades de recollida selectiva als municipis de la metròpoli per l’any 2018. A escala global, cal destacar que es preveu passar de l’estancament entorn el 33% registrat des d’inicis de la dècada, a superar el nivell del 35%, en una tendència de creixement que es preveu que segueixi de cara al 2019 amb la continuació del desplegament de sistemes de recollida individualitzada en més municipis.
Aquestes millores suposen els primers fruits de l’estratègia posada en marxa pel govern metropolità, que té com a objectius reduir la generació de residus, classificar correctament cada fracció per donar el tractament adequat a cada material, i extreure el màxim de recursos i d’energia a partir dels residus.
Segons Eloi Badia, vicepresident de medi ambient de l’AMB, “estem demostrant que el canvi de model impulsat per l’AMB i basat en una major individualització de la recollida funciona. Pocs mesos després de posar en marxa la línia d’ajuts de 4 milions d’euros als ajuntaments per a projectes de millora de la recollida selectiva, comencem a veure’n resultats clars”.
Dins de l’augment generalitzat de la recollida selectiva en totes les fraccions, són les de paper/cartró (que es troba en un 40%) i matèria orgànica (situada en un 33%) les que han experimentat una crescuda més gran. Pel que fa als envasos lleugers i el vidre, l’augment ha estat més moderat, i actualment se situen en un 30% i un 58%, respectivament.
L’augment de recollida de matèria orgànica és un fet especialment positiu, ja que quan aquesta és dipositada de manera errònia al contenidor gris de resta no serveix per ser transformada en compost i metà per a obtenir-ne energia. A banda, la matèria orgànica mal classificada en origen, suposa un problema ambiental, a banda d’encarir de manera important el seu tractament.
Al conjunt de la metròpolis –com a la resta de Catalunya– la generació de residus segueix en tendència creixent sense interrupció des de l’any 2013. Malgrat això, aquest 2018, per segon any consecutiu, s’ha reduït l’increment de resta i, per primera vegada des del 2010, el creixement de la recollida selectiva supera el de la fracció resta. Així, la quantitat de recollida selectiva s’incrementarà en més de 50.000 tones respecte 2017 i superarà les 500.000 tones el 2018, cosa que representa un 13% més de materials reciclats que l’any anterior.
Malgrat tot, durant aquest 2018, cada habitant haurà produït més de 450 kg de deixalles. Al respecte, Badia ha manifestat que “és urgent l’aprovació d’una nova llei catalana de residus que incorpori criteris de prevenció i eficiència en l’ús dels recursos”.
Municipis compromesos amb el canvi amb la individualització de la recollida
L’augment de la recollida selectiva es veu impulsat per una sèrie de municipis que creixen més que la mitjana. Aquests municipis s’han sumat a l’estratègia de l’AMB, i han adoptat sistemes que individualitzen la recollida com la recollida porta a porta i els circuits de recollida comercial. Així, els municipis de Torrelles de Llobregat, Molins de Rei, Castellbisbal, Castelldefels, Sant Just Desvern i Montgat han experimentat augments atribuïbles a aquests canvis de model.
També cal destacar el cas d’èxit del barri de Sarrià, que després d’apostar pel sistema porta a porta, ha augmentat del 19% al 55% el seu índex de recollida selectiva . Aquests municipis, amb unes xifres de recollida superiors a la mitjana metropolitana, també han de fer front a uns imports de la Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) més reduïts.
Als municipis que tenen millors nivells de recollida selectiva (com Torrelles de Llobregat), cada llar pot arribar a pagar entre 20 i 30 euros anuals, mentre que als que tenen pitjors nivells (com ara Cervelló) se superen els 60 euros per llar. Així doncs, una millor recollida selectiva no implica només una menor pressió sobre el medi ambient, sinó un estalvi important per a la ciutadania i els ajuntaments.
Segons Badia, “el canvi de tendència tot just ha començat. El repte de l’AMB en els propers anys és estendre aquest nou model a tota la metròpolis. Alguns municipis, sobretot els més grans, encara tenen molta feina pendent de cara a millorar la seva recollida, i ens estem quedant sense temps; no volem arribar al punt de rebre sancions per part d’Europa. Aquests municipis, que han de ser conscients de l’esforç que han de fer, tindran tot el suport de l’AMB per millorar els seus resultats”.
Segons el sistema d’incentius creat per l’AMB, l’estalvi que aquesta obtingui en el tractament de residus gràcies a uns bons resultats serà transferit als propis municipis, perquè puguin continuar aplicant millores. L’AMB calcula que el compliment dels objectius europeus ara permetria reduir en 15 milions d’euros el cost actual de 140 milions anuals. En cas contrari, el cost del tractament podria arribar a augmentar en 45 milions d’euros d’ara a 2025.
