La subespècie del xot rajà (Otus brookii brookii) de l’illa de Borneo, a Malàisia, ha estat documentada per primera vegada des de fa 125 anys, i no només això sinó que podria ser una espècie de ple dret i s’haurien de prendre mesures per protegir-la. En un article publicat recentment a la revista ‘The Wilson Journal of Ornithology’, l’ecologista Andy Boyce va informar de la troballa d’un exemplar d’aquest mussol, el primer que s’havia vist des de 1892, als boscos muntanyosos de Kinabalu. Boyce va expressar la seva emoció i sorpresa d’haver trobat aquest ocell pràcticament mitològic i haver-li pogut fer fotografies ràpidament per documentar-ne l’observació. Aquestes imatges també són les que han fet pensar que el xot rajà de Borneo podria ser una espècie diferent, especialment pels trets del seu plomatge i com varien entre espècies del genus Otus.
Els xots rajà pesen aproximadament 100 grams, i les dues subespècies que se’n coneixen són natives del sud-est asiàtic: una a Borneo i l’altra, la més coneguda, a Sumatra. Aquests petits mussols, en un arxipèlag com l’indonesi que facilita la divergència d’espècies, podrien haver esdevingut fa temps dues de diferents, tot i tenir un avantpassat comú relativament proper. L’origen d’aquest descobriment és al 2016 quan, dins d’un estudi sobre les aus del mont Kinabalu, Boyce va sentir que un tècnic deia que li havia semblat veure un xot més gran i amb un plomatge diferent dels habituals. El problema, és clar, és que no podien estar segurs de quina espècie era ja que, del xot rajà de Borneo, no se’n sap pràcticament res. Per protegir-lo, a més, cal entendre el seu hàbitat i la seva ecologia, i això vol dir obtenir-ne més informació. Fer-ho podria ser crucial, perquè la zona on viu està amenaçada pel canvi climàtic, la desforestació i les plantacions de palmeres per obtenir-ne l’oli. Caldrà continuar investigant per entendre quins perills corre aquest animal i, en conseqüència, trobar la millor manera de protegir-lo.
