Prova pilot al Ripollès per recuperar unes 10 hectàrees d’antigues pastures que el bosc ha anat ocupant durant dècades per l’abandonament rural. La finca, que es troba a les Llosses, és propietat d’una família que vol ampliar aquesta activitat i que, a més a més, veurà com el seu fill de 37 anys s’incorpora al sector primari portant ell el ramat de vaques. Una de les particularitats és que s’està utilitzant maquinària avançada per aprofitar al màxim la massa forestal talada i escurçar el temps. A banda de tallar els pins sencers, tria els millors troncs per fusta i la resta queda per a puntals per a jardineria i biomassa.
La finca La Perera de les Llosses (Ripollès) és un bon exemple de com, amb l’abandonament rural, el bosc ha anat guanyant terreny durant dècades, ocupant el que antigament havien estat pastures. Amb una extensió de 250 hectàrees, el bosc s’ha fet amb 240 hectàrees i fins fa unes setmanes només en quedaven 10 per a pastures. Amb la prova pilot, la superfície de pastures es doblarà i es podrà ampliar l’activitat ramadera. “Encara no me’n faig a la idea, és un bon canvi”, somriu en Rafael mentre mira les màquines com treballen. Al davant seu hi ha ja una extensió important de sòl amb els arbres talats i recorda que tota la vida ho havia vist amb bosc. D’aquí a unes setmanes, quan els treballs hagin finalitzat, podrà menar la trentena de vaques que hi vol posar. Aquest tècnic de manteniment informàtic de 37 anys veurà com la seva vida també canvia perquè s’incorporarà per primer cop al sector primari. Explica que començarà compaginant les dues feines i que poc a poc ja es veurà. Ara ja tenien llogades unes terres annexes al bosc on hi pastura un ramat i la idea és portar-lo ell a partir d’ara. “És una millora de la finca”, afegeix Rafael.
Una de les particularitats d’aquest projecte és que s’utilitza una maquinària avançada que permet aprofitar al màxim els arbres talats i escurçar els temps. Segons explica l’enginyer forestal Esteve Pous, el que fa és tallar l’arbre sencer i, amb l’ajuda d’un ordinador que ja duu incorporat, serra la fusta perquè quedin troncs a una mida determinada i després en separa la capsada per a biomassa. El procés es fa en pocs segons, de manera que arrencar un conjunt d’arbres és qüestió de minuts. “Són màquines pensades per treballar amb pi de qualitat, arbres rectes i en un terreny planer”, precisa l’enginyer. Són eficients però molt costoses però són una bona alternativa a la falta de personal qualificat per a aquest tipus de feines. David Díaz, responsable de la serradora Cunill de Berga que està fent els treballs, explica que a Catalunya s’està començant a utilitzar aquesta tecnologia perquè permet treure un rendiment molt més elevat dels treballs forestals. “El tracte amb l’amo de la finca és que se li paga un valor per la fusta retirada i també ens encarreguem de gestionar tots els productes resultants: fusta (sobretot per a palets), puntals per a jardineria i biomassa per a calderes”. Calculen que retiraran unes 1.000 tones entre fusta, puntals i biomassa.
Els impulsors son conscients que la imatge de talar arbres pot impactar i tenir detractors però subratllen que la recuperació de pastures és indispensable per a una millor gestió forestal del territori. “Necessitem configurar un mosaic amb boscos madurs, pastures i zones mixtes per tenir una massa arbrada discontínua amb tallafocs naturals per evitar grans incendis”, assenyala Pous. I recorda que el Ripollès és una comarca amb molta massa forestal, una zona on hi ha més de 70 milions d’arbres segons els últims inventaris i on cada cop hi ha menys pastures de qualitat. Amb la recuperació de terrenys no només s’afavoreix un sector com el primari sinó també la biodiversitat. Tenir més espais oberts permet atraure més insectes, aus i petits mamífers, tal com destaca el cap de l’oficina del Departament d’Agricultura de la Generalitat al Ripollès, Joan Casas, que juntament amb els Agents Rurals n’estan fent un seguiment.
Per la seva banda, Marta Domènech, enginyera forestal del DARP, destaca que també té a veure amb la lluita contra l’emergència climàtica i l’economia circular, donat que s’obtenen productes de km O. I afegeix que aquest tipus de treballs només es poden fer quan no hi ha risc d’erosió, amb pendents suaus i quan no hi viuen espècies amenaçades.
