El canvi climàtic no només està destruint hàbitats naturals arreu del món sinó que les temperatures, per sí soles, estan posant en perill moltíssimes espècies. És possible, però, saber quines seran capaces de sobreposar-se a aquestes dificultats, adaptar-se i sobreviure? En un article a la revista ‘Molecular Ecology’, un equip de la Universitat McGill, al Quebec, ha fet servir la seqüenciació genètica per demostrar com alguns peixos, com ara els sorells d’aigua dolça, s’adapten molt ràpidament als canvis estacionals extrems. Gràcies a aquest estudi, es podria predir el futur evolucionari d’algunes poblacions, especialment en el cas d’aquest peix, que és conegut per la seva variabilitat, capacitat per viure en aigua dolça o salada i en temperatures molt diferents, tot un exemple de resiliència.
Identificar la base genètica de les adaptacions que fan que un animal pugui viure en aigua dolça o salada o que li permetin patir menys el canvi climàtic. L’evolució tal com s’entén a dia d’avui, derivada de la selecció natural formulada per Charles Darwin al segle XIX, afirma que els organismes amb gens que afavoreixen la supervivència i la reproducció tenen més fills i, per tant, els seus gens són cada cop més freqüents fins que, al final, tota una població acaba estant adaptada a l’entorn. Això, però, sempre s’ha hagut de veure mirant enrere, i per tant costa d’entendre la seqüència dels esdeveniments, com ara quins trets eren els més importants en cada moment. Per estudiar la selecció natural en temps real els investigadors van seguir tres poblacions de sorells abans i després de canvis estacionals al seu entorn fent servir la seqüenciació genètica. Els hiverns humits i els estius secs van resultar en canvis dràstics dels hàbitats, com ara la quantitat de sal a l’aigua, i només van sobreviure els peixos que els van poder tolerar.
Curiosament, els investigadors van trobar canvis genètics molt semblants als que s’havien detectat en poblacions ben establertes en aigua dolça i en aigua salada, remarcant encara més com aquestes modificacions havien passat en poblacions independents en cosa de mesos, una velocitat vista molt poques vegades en animals. Així, els científics creuen que podrien fer servir les diferències genètiques del passat com a forma de predir com s’adaptaran les poblacions a l’estrès ambiental, com el que produeix el canvi climàtic. A més, aquesta recerca també demostra com d’important és estudiar espècies en entorns dinàmics per entendre millor com funciona la selecció natural. En el futur, l’equip vol investigar com es poden repetir aquests canvis genètics, mirant si apareixen any rere any, cosa que permetria predir acuradament el futur evolutiu de cada població.
