El quilogram canvia la seva definició després de 130 anys

La unitat estàndard de massa deixa de dependre del prototip emmagatzemat a França i es basa en la constant de Planck, fixant-la en termes semblants al segon i el metre

Rèplica generada per ordinador de Le Grand K, que es troba emmagatzemat en una cúpula de seguretat

Rèplica generada per ordinador de Le Grand K, que es troba emmagatzemat en una cúpula de seguretat | Wikimedia Commons

Després de 130 anys de servei, un dels grans elements romàntics de la ciència del segle XIX es jubila. El quilogram prototip, conegut com Le Grand K i que està guardat a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de París, ha deixat de ser un dels grans referents del Sistema Internacional. Aquest mateix dilluns, el quilogram va deixar d’estar definit per la massa d’una peça cilíndrica d’un aliatge de 90% platí i 10% iridi. A partir d’ara, un quilo respondrà a un nou estàndard que es basa en les lleis fonamentals de la física. Concretament, en la constant de Planck, una xifra minúscula que juga un paper clau en mecànica quàntica. L’objectiu d’aquest canvi és, juntament amb alguns altres introduïts per la mateixa Oficina Internacional de Pesos i Mesures, reduir les incerteses en les mesures per assegurar que els científics puguin treballar amb més precisió. Segons informa l’Oficina en un comunicat, el quilogram no és l’única unitat que ha estat redefinida: l’ampere -unitat de corrent elèctrica-, el kelvin -unitat de temperatura- i el mol -unitat de substància- també han patit canvis.

En cas concret del quilogram, es volia crear un estàndard precís i immutable del seu valor ja que, en el cas dels prototips, tant Le Grand K com les còpies que s’han escampat pel món durant el darrer segle han anat variant la seva massa -en l’ordre dels micrograms- a causa de l’exposició a l’aire i les neteges que se n’han fet. Com que a partir d’ara no es basarà en un objecte físic sinó en una constant física, un quilo serà, a partir d’ara, exactament el mateix sempre, sense cap variació, cosa que pot ser molt important per als investigadors que treballen amb quantitats petites, que necessiten una escala nanomètrica. Això pot incloure la medicina i la recerca amb compostos radioactius, per exemple. Per a la gran majoria de nosaltres, però, aquest canvi no significarà res: la majoria de balances que fem servir a la nostra vida diària tenen un marge d’error molt més gran que els 50 micrograms que, se suposa, ha perdut Le Grand K durant els seus 130 anys com a resposta a la pregunta “què és un quilo?”.

Nou comentari