La producció hidroelèctrica d’Endesa a Catalunya creix prop un 74%

La generació de 3.190 GWh renovables, utilitzant l’aigua com a recurs, equival a satisfer el consum energètic anual de més de 911.600 llars

Central hidroelèctrica

Central hidroelèctrica | Endesa

La divisió renovable d’Endesa, Enel Green Power, ha produït més de 3.190 gigawatts hora (GWh) d’energia hidroelèctrica a durant aquesta primera meitat de l’any, la qual cosa suposa un notable increment respecte al mateix període de l’any anterior. En concret, d’un 73,8%. D’aquesta manera, les centrals hidràuliques, capdavanteres al territori en energia renovable, haurien satisfet l’equivalent al consum energètic anual de més de 911.600 llars. De fet, i malgrat no arribar a màxims històrics, aquesta xifra es troba al voltant d’un 17% per sobre de la mitjana, que es situa al voltant dels 2.723 GWh, i s’ha aconseguit produir mitjançant les 55 centrals hidroelèctriques que Endesa té repartides per tot Catalunya, les quals entren en funcionament un cop s’han cobert i garantit les necessitats essencials com són el consum de boca, el cabal ecològic dels rius i el regadiu.

L’augment d’aquest tipus d’energia renovable ha estat possible per l’alt volum de precipitacions que hi ha hagut durant el primer semestre de l’any en comparació amb l’any passat, que va ser molt sec, i també molt superior a la mitjana històrica. També hi han influït les nevades acumulades durant tot l’hivern, que han contribuït a un desgel generós durant la primavera provocat per l’augment de les temperatures, així com a l’òptim aprofitament de les reserves d’aigua als pantans i cabals en els rius. En aquest sentit, els embassaments on Endesa té centrals hidroelèctriques han acumulat aigua fins a un 91,5% de la seva capacitat total de mitjana. En termes absoluts vol dir que, dels 3.828 hm3 de capacitat global que tenen les conques de la Garona, la Ribagorçana, el Segre, la Pallaresa, l’Ebre, el Ter i el Llobregat, aquestes van acumular a 30 de juny reserves de fins a 3.504 hm3 d’aigua.

Totes les conques hidràuliques catalanes han incrementat la seva generació durant els primers sis mesos de l’any, però en destaquen especialment les conques internes, que han crescut prop d’un 177%. La segueix la conca del Baix Pallaresa, amb un 127%. En tercer lloc destaca la Ribagorçana, que inclou també la Franja, amb prop d’un 94%, i ja per sota –gairebé empatades- les conques del Segre i de l’Ebre, al voltant d’un 67%. Ja a més distància, tanquen el rànquing les conques de l’Alt Pallaresa i la Garona, amb augments respecte al mateix període de l’any passat del voltant del 55% i el 30% respectivament. D’altra banda, les conques que més s’han acostat a la seva capacitat màxima durant la primera meitat de l’any són –per aquest ordre– la de l’Ebre (94%), el Segre i la conca Pallaresa (92%), el Ter (90%), el Llobregat (89%), la Ribagorçana (88%) i, per últim, la Garona (75%).

Nou comentari