Els científics de la missió New Horizons de la NASA han fet públiques les primeres imatges detallades d’Ultima Thule, l’objecte més llunyà mai explorat per una sonda enviada des de la Terra. La forma de l’objecte -situat al Cinturó de Kuiper, més enllà de Plutó- havia despertat moltes expectatives i, ara que se’n tenen algunes imatges preses de més a prop, s’ha pogut observar que és un exemple perfecte dels processos que van tenir lloc fa 4.500 milions d’anys i que van culminar amb la formació dels planetes del Sistema Solar. Un exemple que ha quedat congelat en el temps i que ara hem pogut observar de primera mà.
Les darreres imatges publicades, que la sonda va obtenir quan era a una distància de 27.000 quilòmetres d’Ultima Thule, mostren que l’objecte és el que els científics “binari de contacte”, és a dir, que la seva misteriosa forma de bitlla és, en realitat, dues esferes connectades. De la llargada total de l’objecte, 31 quilòmetres, 19 d’ells corresponen a l’esfera gran -“Ultima”- i 14 a la petita -“Thule”. Segons els científics, les dues esferes es van unir durant el primer 1% de la formació del Sistema Solar, xocant a una velocitat semblant a la de dos cotxes que tenen un petit accident fortuït.
La New Horizons, doncs, confirma l’èxit de la seva missió com a màquina del temps que ens ha dut fins al Cinturó de Kuiper, una regió dels confins del Sistema Solar on res no ha canviat des de fa milers de milions d’anys. Ultima Thule, sense anar més lluny, és un exemple perfecte dels inicis de la formació dels planetes que ha quedat aturat en el temps i que ens pot ajudar molt a entendre com es va produir i com es produeix aquest procés tant al nostre veïnat planetari com a les estrelles que podem observar des de la Terra.
Durant els propers mesos, les dades obtingudes per la sonda New Horizons continuaran arribant al nostre planeta, incloses imatges d’Ultima Thule preses de més a prop i amb molta més resolució.
