Preocupació als parcs naturals per l’abandonament d’espècies exòtiques i els danys a la biodiversitat

Denuncien que han de destinar més esforços per erradicar i controlar exemplars com carpins daurats i tritons alpins

Els carpins daurats i els tritons alpins són dues espècies invasores que viuen en terraris i peixeres de particulars però s’estan propagant en basses de parcs naturals de la Diputació de Barcelona fruit d’alliberaments de particulars. Això impacta directament en l’hàbitat i es perd biodiversitat autòctona. Ho han constatat tècnics de l’ens i investigadors de la Societat Catalana d’Herpetologia, que estan fent un seguiment dels amfibis en aquests ambients lacustres. Alerten que aquests alliberaments d’espècies exòtiques tiren per terra anys de feina i recursos públics que es podrien destinar a la gestió i millora dels espais. Uns esforços que han crescut en els últims anys. La pèrdua de diversitat d’espècies és un dels principals problemes d’aquests alliberaments d’animals exòtics, i els investigadors de la Societat Catalana d’Herpetologia ho han constatat sobre el terreny. “En aquesta bassa, per exemple, hi hauria d’haver sis espècies d’amfibis. Però què passa? Que només n’hi ha una, el gripau comú, que és capaç d’aguantar la pressió depredadora” del cranc americà o els carpins, coneguts popularment com a peixos de colors, explica Eudald Pujol, biòleg de la Societat Catalana d’Herpetologia.

Una situació que es repeteix arreu on hi ha hagut alliberaments d’invasores (peixos, crancs i amfibis) i que, segons els investigadors, és més general del que creien. “Ens ha sorprès la important presència que tenen a dins de parcs, imaginem-nos què deu passar a fora, on no hi ha un ens gestor definit que hi pugui actuar”, remarca. Les espècies invasores no només són competència directa de les autòctones i lluiten pel mateix aliment sinó que també depreden les seves larves i poden transmetre malalties mortals, com ara fongs o virus que poden erradicar espècies senceres. Ha passat a indrets com Bèlgica, on “gairebé han desaparegut les salamandres a causa d’aquest fenomen”, alerta Daniel Pons, tècnic de conservació del parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.

Tritons alpins, una espècie exòtica present a parcs gestionats per la Diputació de Barcelona | ACN
Tritons alpins, una espècie exòtica present a parcs gestionats per la Diputació de Barcelona | ACN

El tritó alpí

Un altre descobriment que ha fet saltar les alarmes és la presència d’exemplars de tritó alpí, una espècie invasora a Catalunya molt apreciada per aficionats als terraris pels colors que té. En un dels parcs que gestiona la Diputació de Barcelona se n’han detectat una vintena d’exemplars en l’últim any. “Pot semblar poc, però són els adults; els subadults (que no han detectat) poden estar al bosc durant tres anys fins que retornen en basses”, afirma Fernando Loras, biòleg i membre de la SCH. Alerta del dany ambiental “incalculable” de tenir una espècie com aquesta en un indret que no és el seu hàbitat. Si bé un particular, per desconeixement, els podria haver alliberat pensant que era un bon indret, creuen que el més plausible és que ho fes per obtenir-ne “un benefici econòmic”. L’alliberament passaria per utilitzar aquestes basses com a incubadora natural i, un cop passat un temps, anirien a recollir-ne les cries per poder-les vendre. Aquest gest, mogut per un interès particular, però, tira per terra els esforços de recuperació d’hàbitats per afavorir la biodiversitat. “Hem d’actuar constantment per erradicar-los”, subratlla l’investigador, que afegeix que aquests exemplars domèstics poden ser també una amenaça per a la diversitat genètica si es barregen amb tritons autòctons.

Augmenta la despesa per erradicar exòtiques

Aquesta situació es repeteix als parcs de tot Catalunya, on la presència d’exòtiques ha obligat a incrementar any rere any els recursos per combatre la seva propagació. Els tècnics i investigadors ho viuen amb impotència, especialment els alliberaments per part de particulars, i insisteixen en la necessitat de conscienciar sobre els danys i les dificultats que això comporta. Al final, s’hi han de destinar uns diners i unes hores que podrien servir per avançar en la recuperació d’hàbits i espècies autòctones i concentrar-se en les tasques de gestió de parcs. Segons la memòria d’actuacions de la Subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural de la Generalitat, durant el període 2019-2020 es van destinar prop de 5 milions d’euros en accions per combatre les espècies invasores, sobretot en control-erradicació. La xifra no inclou el personal de les administracions, Agents Rurals i de brigades de parcs. Les espècies que van concentrar més recursos van ser el cargol poma i el mosquit tigre. “El problema no és nou però s’ha incrementat en els últims anys degut al canvi climàtic, la globalització i les alteracions antròpiques, afectant greument l’equilibri dels ecosistemes”, remarquen. D’altra banda, cal matisar que no totes les espècies exòtiques que arriben a Catalunya seran són i provoquen danys en els hàbitats. Fins l’any 2019 s’havien detectat 1.625 espècies o subespècies exòtiques però 190 es consideraven invasores, és a dir, un 12%.

Carpins en una bassa al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | ACN
Carpins en una bassa al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac | ACN

Els beneficis de la recuperació d’hàbitats i la fragilitat de l’ecosistema

Al parc del Castell de Montesquiu, a Osona, fa quatre anys que van impulsar un projecte de recuperació de basses naturals. “El resultat ha estat molt positiu, per la gran varietat de gripaus, salamandres i altres amfibis autòctons que s’hi han trobat”, explica el seu director Joan Carles Àngel. Aquest espai també ha patit la introducció d’exòtiques. Aquest hivern han eliminat una colònia de 300 carpins daurats que vivien en una de les basses, aprofitant que havien de fer una millora de l’espai. I també aquí, assegura, els resultats de recuperació d’hàbitat s’han aconseguit gairebé de forma immediata. En l’interior de la bassa, hi ha una gran varietat de capgrossos de diferents espècies autòctones. Feta aquesta feina, els preocupa que hi hagi persones que tornin a fer-hi alliberaments de mascotes. “La gent no és conscient de les dificultats que tenim de gestió dels espais amb costos molt alts”, afegeix. Uns diners que són públics i que s’haurien d’invertir en seguir avançant en la recuperació i manteniment d’hàbitats. A tall d’exemple, el 2019 aquest parc va destinar un total de 3.312€ en accions per erradicar i controlar flora i fauna exòtica mentre que un any després, la xifra va pujar a 7.423€. Aquestes dades no inclouen estudis ni les hores de treball dels tècnics de la Diputació de Barcelona.

Tècnics i investigadors coincideixen en la conscienciació ciutadana perquè deixin d’haver-hi alliberaments en plena natura. “Si algú no pot ocupar-se de la mascota, que truqui als Agents Rurals per veure què s’ha de fer però mai deixar-los anar al medi”, remarca Eudald Pujol.

Nou comentari