Les densitats de senglars van mostrar descensos generalitzats a la major part de Catalunya durant l’any 2018 i començaments de l’any 2019, atribuïbles a la pressió exercida pels caçadors davant l’espectacular increment de l’espècie, la baixa producció de gla a la tardor de 2017 i les reiterades sequeres. Aquesta és la conclusió més rellevant que s’extreu del seguiment de les poblacions corresponents a la temporada 2018-19 que encarrega el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El descens varia segons les zones, però al llarg de 2018 la major part de poblacions de senglar van baixar, entre el 2 i el 27% respecte l’any anterior.
La zona on els descensos van ser més alts, entre el 44 i el 66%, són alguns espais del Pirineu i Prepirineu, cosa que s’explica per sequeres, fortes nevades i gelades i baixes produccions de glans sumades a una forta pressió de caça per fer front a problemes com ara la tuberculosi bovina. Només en quatre observatoris les poblacions van mostrar un augment de densitat d’entre un 16% i un 35%. Aquesta variació s’explica per factors locals com ara una major disponibilitat d’aliment complementari (per exemple, conreus) o un menor rigor de la sequera, entre altres.
Tot i això, com que ja partíem d’unes densitats excepcionals a gran part de Catalunya, el nombre d’exemplars de senglar continua sent alt a les comarques de Girona i del nord de Barcelona. Les més elevades, entre 12 i 15 senglars/km2, són a l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Montseny. Com a referència, a les dues primeres les densitats els darrers anys havien arribat a 20-25 senglars/km2. Són zones on el senglar troba òptimes condicions d’alta pluviositat, boscos d’alzines, sureres i roures, i grans superfícies de conreus de regadiu que en conjunt aporten molta disponibilitat d’aliment. A la resta de Catalunya, tant als sectors meridionals de clima continental com a les zones del Pirineu i Prepirineu, les densitats són moderades, i els llocs on s’enregistren les densitats més baixes (per sota de 3 senglars/km2) són alguns sectors de l’Alt Pallars, el Cadí, la Segarra i els Ports de Beseit.
Les gràfiques mostren que l’augment de densitat de senglar s’ha frenat per primer cop en molt de temps. Tot i els descensos observats, no cal abaixar la guàrdia, ja que la densitat de senglar pot tornar a enfilar-se ràpidament. Es calcula que a Catalunya hi viuen al voltant de 190.000 senglars. A la tardor de 2019 va haver-hi més disponibilitat de menjar i, com a conseqüència, n’haurà augmentat la natalitat. Només en llocs que hagin patit fortes sequeres se’n podria reduir la densitat; a les zones on no falti aigua i aliment, la densitat tornarà a augmentar. Per aquesta raó, el paper dels caçadors continua sent clau per frenar l’expansió d’aquesta espècie, sense predadors naturals que controlin el creixement de les poblacions.
