MonPlaneta
La població de senglars disminueix en gran part del país
El senglar corrent pel pont del passeig a Terrassa | Cedida

!--akiadsense-->

Les densitats de senglars van mostrar descensos generalitzats a la major part de Catalunya durant l’any 2018 i començaments de l’any 2019, atribuïbles a la pressió exercida pels caçadors davant l’espectacular increment de l’espècie, la baixa producció de gla a la tardor de 2017 i les reiterades sequeres. Aquesta és la conclusió més rellevant que s’extreu del seguiment de les poblacions corresponents a la temporada 2018-19 que encarrega el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. El descens varia segons les zones, però al llarg de 2018 la major part de poblacions de senglar van baixar, entre el 2 i el 27% respecte l’any anterior.

La zona on els descensos van ser més alts, entre el 44 i el 66%, són alguns espais del Pirineu i Prepirineu, cosa que s’explica per sequeres, fortes nevades i gelades i baixes produccions de glans sumades a una forta pressió de caça per fer front a problemes com ara la tuberculosi bovina. Només en quatre observatoris les poblacions van mostrar un augment de densitat d’entre un 16% i un 35%. Aquesta variació s’explica per factors locals com ara una major disponibilitat d’aliment complementari (per exemple, conreus) o un menor rigor de la sequera, entre altres.

Tot i això, com que ja partíem d’unes densitats excepcionals a gran part de Catalunya, el nombre d’exemplars de senglar continua sent alt a les comarques de Girona i del nord de Barcelona. Les més elevades, entre 12 i 15 senglars/km2, són a l’Alt Empordà, la Garrotxa i el Montseny. Com a referència, a les dues primeres les densitats els darrers anys havien arribat a 20-25 senglars/km2. Són zones on el senglar troba òptimes condicions d’alta pluviositat, boscos d’alzines, sureres i roures, i grans superfícies de conreus de regadiu que en conjunt aporten molta disponibilitat d’aliment. A la resta de Catalunya, tant als sectors meridionals de clima continental com a les zones del Pirineu i Prepirineu, les densitats són moderades, i els llocs on s’enregistren les densitats més baixes (per sota de 3 senglars/km2) són alguns sectors de l’Alt Pallars, el Cadí, la Segarra i els Ports de Beseit.

Senglars menjant a les nits als contenidors d’orgànica | Cedit

!--akiadsense-->

Les gràfiques mostren que l’augment de densitat de senglar s’ha frenat per primer cop en molt de temps. Tot i els descensos observats, no cal abaixar la guàrdia, ja que la densitat de senglar pot tornar a enfilar-se ràpidament. Es calcula que a Catalunya hi viuen al voltant de 190.000 senglars. A la tardor de 2019 va haver-hi més disponibilitat de menjar i, com a conseqüència, n’haurà augmentat la natalitat. Només en llocs que hagin patit fortes sequeres se’n podria reduir la densitat; a les zones on no falti aigua i aliment, la densitat tornarà a augmentar. Per aquesta raó, el paper dels caçadors continua sent clau per frenar l’expansió d’aquesta espècie, sense predadors naturals que controlin el creixement de les poblacions.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa