La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) s’ha proposat traslladar a la Comissió Europa la necessitat que el govern espanyol actuï de forma urgent per preservar el delta de l’Ebre davant dels problemes estructurals i els efectes del canvi climàtic que l’amenacen. Sobretot, en àmbits com l’aportació de suficient sediments per poder fer front als greus problemes de subsidència i regressió que pateix l’espai. Per posar el debat sobre la taula, el moviment antitransvasament –amb la col·laboració d’eurodiputats d’ERC i Junts per Catalunya– ha impulsat la celebració al Parlament Europeu d’una jornada telemàtica –en format webinar- sobre els problemes de diferents deltes al continent el pròxim 2 de desembre. La jornada –que inicialment s’havia de celebrar presencialment però que la situació de la pandèmia de la covid-19 ha acabat transformant en un webinar- arriba en un context en el qual, tant la mateixa PDE com el Govern, reconeixen que la interlocució amb les diferents instàncies estatals, i particularment la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), resulta especialment complicada davant la negativa d’aquest organisme a acceptar els problemes de subsidència i regressió del Delta.
Amb el suport en l’organització d’aquesta iniciativa dels eurodiputats dels Verds-ALE, Diana Riba, i Junts per Catalunya, Toni Comín, amb els quals han treballat els últims mesos després de respondre a la petició que van traslladar a diferents partits, el moviment social antiotransvasament vol posar èmfasi en la urgència de les respostes des de les administracions competents en el marc del debat sobre l’anomenat “green deal” europeu per fer front al canvi climàtic. Una necessitat que els estralls causats pel temporal Gloria han posat de relleu de forma encara més evident, segons argumenten. “Els problemes del Delta comencen riu amunt”, ha refermat la portaveu de la PDE, Susanna Abella Tot i admetre que les recomanacions en matèria d’aigües que la Comissió Europea trasllada a estats com l’espanyol no són sovint incorporades a la normativa interna, tant Abella com els eurodiputats s’han mostrat optimistes davant la previsió que Brussel·les acabi introduint una guia per incorporar la qüestió dels sediments a la Directiva Marc de l’Aigua de la mateixa manera que es va aconseguir amb els cabals ecològics. “Ja existeix un marc normatiu que hauria de portar l’Estat espanyol a fer actuacions que no està fent”, ha reconegut Comín, partidari que la Comissió pressioni l’executiu de Madrid en la qüestió dels sediments a partir de la normativa actual. Considera positiu que, davant el “negacionisme” d’organismes com la CHE, “el territori, el món local i la Generalitat” hagin teixit un discurs de consens per fer entendre a Brussel·les la magnitud del problema. “Hem d’empènyer perquè els sediments en els cabals dels rius es plasmi i es tingui en compte en alguna directiva, guia o marc europeu que en aquest moment no hi és”, ha insistit Riba.
Un dels exemples flagrants, segons la PDE, ha estat la negativa estatal a executar una prova de transport de sediments des de l’embassament de Riba-roja d’Ebre impulsada per la Generalitat. “No hem tingut resposta per tirar-lo endavant”, ha reconegut la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, qui també ha retret a l’executiu espanyol la manca d’interlocució directe amb l’Estat i que aquest estigui treballant en el Pla Delta sense haver-lo consensuat amb el Govern. Oberta a experts, acadèmics, entitats i la ciutadania en general, el webinar ‘Els deltes europeus davant el canvi climàtic’ del pròxim 2 de desembre, vol servir de plataforma per adquirir coneixements sobre les experiències d’altres deltes europeus, al mateix temps establir aliances i crear sinergies per aprendre com fan front als seus reptes i problemes. S’avaluaran els casos del Danubi, el Rin o el Roina, a més de l’Ebre.
