A les illes Cocos, un arxipèlag de l’oceà Índic que forma part d’Austràlia, la marea hi ha dut un milió de sabates de plàstic, la majoria sandàlies, que han ocupat les platges d’aquest indret que havia estat un autèntic paradís. Segons explica la cadena britànica BBC a la seva pàgina web, però, les sandàlies no estan soles, ja que un estudi publicat recentment a la revista ‘Scientific Reports’ calcula que, a les illes, hi ha més de 414 milions d’objectes o fragments de plàstic, el 93% dels quals ja es troben enterrats sota la sorra.
La preocupació que desperta la publicació de dades com aquesta és evident, i fins i tot la comunitat científica comença a pensar que la quantitat de plàstic que hem escampat pel planeta és encara més gran que no ens pensem. La producció, però, no s’atura: de tot el plàstic que s’ha fabricat d’ençà de la seva invenció, fa seixanta anys, la meitat ha estat durant els darrers tretze, i una gran part ha anat a parar als nostres mars i oceans. En el cas d’aquest darrer estudi, es van estudiar les illes Cocos, 26 petites illes que es troben a uns 2.100 quilòmetres al nord-oest d’Austràlia i que tenen una població de només 6000 persones. Allà, justament, és on els corrents oceànics estan dipositant enormes quantitats de plàstic, incloent un milió de sabates i gairebé quatre-cents mil raspalls de dents que formen part dels més de 400 milions d’elements identificats i que tenen una massa total de 238 tones… i això només és un càlcul conservador ja que, segons els científics, no van poder accedir a algunes platges on saben que hi ha encara més pol·lució per plàstics.
Que el 93% de tot el que van trobar fos fins a 10cm sota la sorra, a més, va preocupar enormement els científics per la possibilitat que, tot i l’abast enorme d’aquest problema tal i com el coneixem a dia d’avui, podria ser encara molt més gran, i els esforços que s’estan fent per netejar les platges de tot el món podrien estar, simplement, gratant-ne la superfície.
