El període reproductiu d’algunes aus marines de diferents regions de l’Àrtic s’avança com a conseqüència de l’augment de temperatures. Així es desprèn d’un article científic publicat a la revista ‘Global Change Biology’, que té com un dels autors principals l’expert Francisco Ramírez, de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona.
Segons l’estudi, les aus marines que s’alimenten a les aigües superficials del Pacífic nord són les que més anticipen el període reproductor: uns deu dies en els darrers trenta-cinc anys. Això és degut a l’increment de la temperatura de l’oceà i l’inici del desgel, que són els signes de l’inici de la primavera a l’Àrtic.
El treball, centrat en l’estudi de vint-i-nou espècies d’aus àrtiques de trenta-sis ubicacions diferents. L’Àrtic és una de les regions més sensibles als efectes del canvi global al planeta. La pèrdua de masses de gel i l’escalfament progressiu —superior a la mitjana global— estan alterant de manera profunda l’estructura i el funcionament dels ecosistemes àrtics, on el període de temps amb condicions òptimes per a la reproducció de les aus marines és molt reduït.
El nou treball se centra en l’estudi de la resposta fenològica de les aus marines, i més en concret, en la relació entre els factors climàtics i el cicle reproductor en aquests ocells de latituds extremes. “Les aus marines àrtiques només es reprodueixen en un moment concret de la primavera, quan les condicions de llum, temperatura i disponibilitat d’aliment són les millors. Ara bé, aquesta finestra temporal amb condicions òptimes dura ben poc, i si els organismes no són capaços d’adaptar-s’hi poden fracassar en l’intent per reproduir-se”, destaca l’investigador Francisco Ramírez, que ha participat en l’estudi.
L’escalfament global està provocant que els períodes òptims per a la reproducció de les aus marines àrtiques s’avancin en el temps, com una manera d’adaptar-se als canvis ambientals d’aquesta primavera avançada. No obstant això, les poblacions d’aus marines no mostren un patró de canvis homogeni quan s’estudia aquest fenomen. Les del Pacífic nord són les que registren un avançament temporal més acusat en el període reproductor.
L’ecologia i les estratègies d’alimentació de cada espècie també podrien influir en la capacitat de resposta de les aus marines al desafiament climàtic. Les aus en què més s’avança la fase reproductora capturen l’aliment a les aigües superficials. En les espècies que bussegen per capturar les preses, els canvis en el període reproductor semblen menors. L’escalfament global provocat per l’activitat humana està afectant els organismes de maneres molt variades i, sovint, desconegudes.
Però no totes les evidències apunten en el mateix sentit. A vegades trobem resultats o evidències que podrien semblar contradictòries. “Això només pot voler dir que encara ens queda moltíssim per saber sobre com les espècies responen als canvis ambientals que s’estan produint i quines són les conseqüències d’aquestes respostes. Per tant, ens hem de prendre molt seriosament els canvis ambientals que estan patint els ecosistemes naturals en general, i els ecosistemes àrtics en particular”, apunta Ramírez.
En aquest context de canvi, no tots els éssers vius poden respondre d’una manera similar a canvis ambientals derivats de l’escalfament global. Algunes espècies, especialment les migratòries, es desplacen cap a latituds o altituds superiors a mesura que la temperatura augmenta, d’altres alteren la dieta en resposta als canvis en l’abundància i disponibilitat d’aliment.
Fins i tot hi ha espècies en què no s’ha detectat cap tipus de resposta, però al capdavall tots aquests comportaments poden influir en les dinàmiques poblacionals de cada espècie i en el conjunt dels ecosistemes naturals. “En el cas de les aus àrtiques, els canvis que observem poden tenir greus conseqüències per a les poblacions, especialment si considerem les espècies amb una menor capacitat d’adaptació als canvis ambientals provocats per l’escalfament global”, alerta Ramírez.
