El biobanc del Parc de Salut Mar guarda més de 3.000 mostres de pacients amb covid-19 a disposició de tota la comunitat científica. El MARBiobanc va començar a recollir material biològic l’1 d’abril i va ser un dels primers de l’estat espanyol a fer-ho. En plena emergència del coronavirus i amb els sanitaris bolcats a atendre els pacients, van buscar com podien col·lectar les mostres sense carregar o canviar els circuits de l’hospital, de manera que van integrar-ne la recollida en el procés assistencial. Les mostres són majoritàriament de sang, sèrum o nasofaríngies i corresponen a pacients amb afectació diversa, de lleu a ingrés a l’UCI. El MARBiobanc és un dels 39 que formen la xarxa estatal, amb 62.000 mostres de pacients amb covid-19.
A la sala de congeladors del MARBiobanc, n’hi ha un que necessita codi de seguretat per obrir-se. És el que els responsables d’aquest biobanc han reservat per a les mostres de pacients amb covid-19 i que recullen des de fa més de dos mesos. Un biobanc és un centre que recull mostres per a la recerca biomèdica. Aquest material ordenat de forma sistemàtica en col·leccions -d’ADN de malalties cardiovasculars, oncològiques, mostres de pacients amb grip A, entre altres- té disponibilitat universal, és a dir, el pot sol·licitar qualsevol membre de la comunitat científica internacional. “Les mostres dels biobancs no són col·leccions per a un investigador particular i projectes concrets, sinó que estan a disposició de tota la comunitat científica. Aquesta és la gran característica dels biobancs”, destaca la directora científica del MARBiobanc, Montserrat Torà Barnadas.
Una de les singularitats de les mostres dels pacients amb covid-19 és que es van començar a recollir en un moment d’emergència sanitària. Quan un investigador té un projecte sol posar-se d’acord amb un clínic per recollir les mostres als pacients, previ consentiment informat. “En una situació de pandèmia i urgència, no podíem demanar al personal assistencial que es dediqués a fer aquesta tasca”, observa Torà. Per això des del biobanc van pensar quina seria la millor manera per poder recollir les mostres “sense necessitat de crear circuits paral·lels” o “d’alterar els de l’hospital”. La solució ha passat per integrar la recollida en el circuit assistencial, de manera que quan s’obté una mostra per a necessitats diagnòstiques, se’n guarda una part per si es pot utilitzar per a la recerca. Això va requerir que es posessin d’acord els serveis clínics de l’Hospital del Mar; la direcció del centre sanitari; la direcció de Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), que és el seu centre de recerca, i el Laboratori de Referència de Catalunya, que és un node integrat al MARBiobanc.
La directora científica del centre posa exemples de les aplicacions en recerca que pot tenir aquest material biològic de pacients amb el coronavirus. Així, a partir de les mostres de sang es poden fer anàlisis d’ADN; a partir de les de sèrum (part de la sang), recerca de biomarcadors sobre evolució o gravetat de la malaltia i dels frotis nasofaringis, estudis d’ARN del virus, entre moltes altres. De fet, una part de mostres es va cedir per posar en marxa tests més massius de PCR que, un cop validats, van servir per incrementar el nombre de proves diagnòstiques en un dels moments més complicats de la pandèmia. També guarden cèl·lules com limfòcits en un tanc de nitrogen líquid (-180 ºC) perquè no perdin la seva viabilitat. Aquest tipus de cèl·lules es fan servir per a projectes de recerca d’immunoteràpia, és a dir, sobre el sistema immunitari. Les mostres són de pacients amb afectacions diverses, tant lleus com greus. També n’hi ha de seguiment, és a dir, de diferents moments de l’evolució clínica del pacient; unes mostres difícils d’aconseguir i que són una oportunitat per a projectes de recerca vinculats a l’evolució clínica, com per exemple sobre pronòstic o seqüeles.
Tant la recollida de mostres com l’eventual cessió per a projectes de recerca es fa dins d’un marc ètic i legal, remarca Torà. El biobanc compta amb un comitè ètic, d’una banda, i un de científic, de l’altra, que han d’aprovar les sol·licituds que reben dels equips d’investigació. Després, la direcció científica del MARBiobanc es pronuncia sobre la cessió de les mostres. Els investigadors concreten quin tipus de mostres necessiten per als seus projectes. Les mostres tenen una informació associada però desconnectada de les dades personals dels pacients. Quan el material biològic se cedeix a científics que no són del Parc de Salut Mar, el biobanc i el centre receptor signen un contracte de transferència de material, conegut com a MTA (per l’anglès ‘Material Transfer Agreement’). Es tracta d’un acord que recull el compromís que les mostres només s’utilitzaran en el projecte de recerca per al qual s’han sol·licitat i per garantir-ne la traçabilitat.
El MARBiobanc és una de les 39 institucions que formen part de la Xarxa Nacional de Biobancs (RNBB), impulsada per l’Institut de Salut Carlos III. La xarxa té actualment a disposició de la recerca 62.000 mostres de covid-19 de 21.000 pacients i permet als investigadors disposar d’un catàleg comú de material biològic per a projectes que esperen aportar en el coneixement i evidència científica del coronavirus.
