Els orígens de la diversitat animal

Un estudi revela com es van començar a formar i com van evolucionar les moltíssimes formes diferents dels animals actuals

Hipopòtams

Hipopòtams | Redacció

Tots els animals que han habitat la Terra van evolucionar a partir d’avantpassats que eren organismes unicel·lulars. Des d’aleshores, s’han diversificat fins a formar més de 30 dissenys anatòmics diferents, i la manera com van aparèixer aquests dissenys ha estat un tema de debat durant molt de temps, tant per saber en quin moment e sprodueixen canvis evolutius fonamentals com, també, a quina velocitat es van produir. La teoria darwinista tradicional diu que la diversitat és fruit de milions i milions d’anys de canvis graduals, però segons alguns experts, durant el període Cambrià, fa uns 500 milions d’anys, hi va haver una gran diversificació que és la vertadera responsable de la varietat d’espècies animals diferents que han existit des d’aleshores. Un estudi fet per un equip internacional d’investigadors, liderats per la Universitat de Bristol (Anglaterra) ha fet un pas més per descobrir els origens i l’evolució dels dissenys anatòmics dels animals.

L’equip, que ha publicat els resultats de la seva recerca a la revista nord-americana ‘Proceedings of the National Academy of Sciences’, va examinar exhaustivament la presència i l’absència de diverses característiques a tots els grups d’animals vius. Això els va permetre quantificar les seves semblances i diferències i adonar-se que els canvis evolutius fonamentals no s’havien limitat a una “explosió” primigènia sinó que els dissenys havien anat evolucionant fins el dia d’avui però, en contra del que deia Darwin, a batzegades. Els resultats d’aquest estudi són molt importants perquè posen de manifest els patrons i els camins que han marcat l’evolució de la forma dels animals.

A més, però, les grans expansions de les formes dels animals després del Cambrià també coincideixen amb altres grans transicions ecològiques, com ara l’exploració de la terra. En comparació amb qualsevol cosa que pugués nedar al fons dels oceans antics, els animals terrestres són extraordinàriament estranys, com es pot veure fàcilment en comparar els peixos amb els insectes o els ocells. És per això que els investigadors van mirar d’incloure el registre fòssil a la seva recerca, en comptes de limitar-se només als animals existents actualment. Així, fent servir l’anàlisi dels fòssils i models evolutius informàtics, van poder col·locar alguns animals extingits en el seu lloc intermedi en el camí que ha dut a la biodiversitat animal actual.

L’estudi també va mirar d’esbrinar quins mecanismes genètics van impulsar aquesta diversificació, acumulant dades sobre diferents genomes, proteines i gens reguladors dels animals vius. Les diferències entre els dissenys anatòmics, van descobrir, tenen una correlació amb alguns gens concrets, però no amb el tipus ni amb la diversitat de proteïnes. Això, afirmen, indica que l’evolució de la regulació genètica dels embrions és el que va precipitar l’evolució i diversificació de l’anatomia animal, confirmant la teoria que afirma que la construcció de la regulació genètica és el que va permetre l’evolució dels animals en molts camins diferents.

Nou comentari