Els ocells de muntanya europeus estan en declivi

Les poblacions han caigut un 10% durant la darrera dècada. A la Península el descens és encara més acusat, amb un 21%, causat pel canvi climàtic i la destrucció dels hàbitats

Monticola saxatilis

Exemplar de merla roquera (Monticola saxatilis) | ICO – Fons fotogràfic Àngel Biosca i Farré

Un nou estudi publicat a finals d’any a la revista ‘Global Change Biology’ mostra per primera vegada que, des de principis de segle, les poblacions d’ocells d’alta muntanya han disminuït un 10% a Europa. Aquest percentatge és superior a la mitjana observada en altres poblacions d’ocells més generalistes o de la terra baixa. El canvi climàtic i els canvis d’usos del sòl sembla que poden ser les causes principals d’aquesta davallada més pronunciada. Als Pirineus i altres muntanyes ibèriques la situació és encara més preocupant, amb un percentatge que arriba al 21%. En aquest estudi hi han participat dos investigadors del CREAF, l’ICO i d’altres institucions de recerca, Lluís Brotons i Sergi Herrando. Ells han estat els responsables de definir en termes ecològics què és “l’alta muntanya per als ocells” i de proposar les espècies d’ocells d’alta muntanya que es consideren especialistes -només poden viure en aquells ambients- i les que, d’altra banda, són generalistes, és a dir, que suporten una major varietat de condicions ambientals.

L’estudi ha examinat les poblacions de 44 espècies d’ocells de muntanya a la Península Ibèrica, Europa central, Escandinàvia i Finlàndia i el Regne Unit durant el període 2002-2014. En el cas dels Pirineus de Catalunya i del Montseny, s’han incorporat a les anàlisis les dades del programa de ciència ciutadana SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya) que fa anys que impulsen el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’ICO. Per al conjunt d’Espanya s’han emprat dades delprojecte SACRE. Les tendències en les poblacions d’ocells de muntanya són diferents segons la zona geogràfica estudiada. Les pitjors tendències s’han observat al nord d’Europa i a la Península Ibèrica, mentre als Alps i al Regne Unit es mantenien més estables. De mitjana, les poblacions d’ocells característics de l’alta muntanya havien disminuït un 10%. “Una dada que, comparada amb el 7% que s’ha comprovat amb els ocells més comuns de la terra baixa, posa de manifest que la situació dels ocells de l’alta muntanya és pitjor que els de la terra baixa”, explica l’investigador del CSIC al CREAF Lluís Brotons.

Emberiza cia

Exemplar d’hortolà negre (Emberiza cia) | ICO – Fons fotogràfic Àngel Biosca i Farré

Les muntanyes són la llar de comunitats i espècies d’éssers vius que no es poden observar en cap altre territori. Algunes d’aquestes espècies poden ser molt sensibles al canvi climàtic. Si això es dóna, les espècies són capaces d’ “escalar” muntanya amunt buscant un ambient òptim de temperatura i humitat. Tot i això, aquestes zones més humides i menys caloroses cada cop són més escasses a mesura que es van quedant circumscrites als punts més elevats.

En aquest treball no només s’han analitzat les dades disponibles pel conjunt de les muntanyes europees, sinó que els patrons de canvi s’han explorat també a una escala més petita. En el context mediterrani s’han analitzat les dades per al conjunt de les muntanyes ibèriques i s’ha constatat que el patró general de declivi observat a Europa també es produeix al nivell peninsular. De les 14 espècies d’ocells d’alta muntanya analitzades a la Península Ibèrica, 11 estan en declivi i només tres d’elles estan en augment. Entre les espècies que estan patint una pèrdua més destacada d’individus, tenim al Grasset de muntanya (Anthus spinoletta), la Merla roquera (Monticola saxatilis) o el Sit negre (Emberiza cia). En conjunt, l’abundància d’ocells en les espècies estudiades ha disminuït un 21% durant el període de tretze anys estudiats, una davallada encara més evident que l’observada al conjunt de les serralades europees.

En el cas de la península ibèrica sembla que l’abandonament de les pastures d’alta muntanya, que han afavorit la proliferació de bosc i la pèrdua d’espai oberts, han tingut un paper molt important en aquesta davallada. “Aquí, en el nostre context mediterrani, els efectes del canvi climàtic es sumarien al canvi d’usos del sòl. Tot i això, en aquests moments encara estem analitzant dades i intentant resoldre incògnites per entendre perquè estem perdent biodiversitat a l’alta muntanya”, comenta l’investigador de l’ICO associat al CREAF Sergi Herrando. Els científics de l’estudi han subratllat que cal fer més seguiment i recerca per trobar les causes locals que estan influint en aquest declivi. Segons l’equip d’investigadors, el seguiment dels ocells de muntanya és tant o més urgent que el dels ocells de les zones més planes, però alhora resulta molt més difícil a causa de la major inaccessibilitat i complexitat de mostreig.

Nou comentari