Un grup d’astrònoms britànics ha informat de la detecció, per primera vegada, de matèria caient a l’interior d’un forat negre a un 30% de la velocitat de la llum. El forat negre es troba al centre de la galàxia PG211+143, a aproximadament mil milions d’anys llum de nosaltres. Els cientifics, de la Universitat de Leicester, a Anglaterra, han fet servir dades de l’observatori de raigs X XMM-Newton, de l’Agència Espacial Europea, per observar el comportament del forat negre i de la matèria que hi ha al seu voltant, i han publicat els resultats del seu treball a la revista ‘Montly Notices of the Royal Astronomical Society’.
Els forats negres són objectes amb un camp d’atracció gravitatòria tan fort que ni tan sols la llum viatja prou ràpid per escapar-ne, raó per la qual són objectes “negres”. La seva importància en el camp de l’astronomia és molt gran ja que, com a cos estel·lar, suposen la forma més eficient d’alliberar l’energia de la matèria, i el gas que cau al seu interior alimenta el fenomen energètic més poderós que es coneix a l’Univers.
Al centre de cada galàxia, com passa a la Via Làctia, hi ha un forat negre supermassiu. Si hi ha prou matèria caient al seu interior, pot arribar a brillar moltíssim i ser vist com un quasar o el que s’anomena un nucli galàctic actiu. Quan el gas és atret pel forat negre, rota massa al seu voltant per caure-hi directament. En comptes d’això, orbita el forat apropant-s’hi gradualment, en una sèrie d’òrbites circulars cada vegada més petites.
A mesura que s’apropa al forat, la rotació és més i més ràpida i el gas comença a escalfar-se i a brillar, transformant la seva energia gravitacional en la radiació que els astrònoms observen. Sovint es creu que l’òrbita que descriu el gas al voltant del forat negre està alineada amb la rotació del forat. Això, però, no ha de ser necessàriament així.
Fins ara no havia estat clar de quin efecte tenia aquesta rotació no alineada en la manera com el gas queia al forat negre. Aquest fet és molt rellevant, especialment en el cas dels forats negres supermassius, ja que la matèria, siguin núvols de gas o estrelles senceres, poden caure al forat en qualsevol direcció.
Gràcies a les dades de XMM-Newton, els científics van mirar l’espectre de raigs X de la galàxia PG211+143, que es caracteritza per tenir un nucli galàctic actiu que es correspon al forat negre que hi ha al seu centre. Van seguir un tros de matèria d’aproximadament la mida de la Terra durant un dia.
En aquest temps, la matèria va ser atreta pel forat negre i va accelerar fins a un terç de la velocitat de la llum abans de ser absorbida. Les observacions dels científics van mostrar que l’espectre de llum que provenia del forat tendia al vermell, cosa que indicava que la matèria estava caient al forat, i en van poder calcular la velocitat, d’uns 100.000 quilòmetres per segon. Aquella matèria brillant semblava que no es mogués, però, ja que quan s’és tan a prop del forat negre el temps es deforma.
