Fa 250.000 anys, a l’Edat de Pedra, els humans ancestrals vivien amb una gran varietat de fauna en una àrea d’aiguamolls al mig del desert de l’actual Jordània. El jaciment, conegut amb el nom d’Azraq, ha estat excavat i ha revelat una gran quantitat d’eines i restes d’animals que podrien ajudar a comprendre millor com els nostres avantpassats es van adaptar a un entorn que canviava.
Entre les troballes fetes al jaciment, en destaquen ossos i dents d’ancestres salvatges dels camells i elefants que coneixem a dia d’avui, però també de cavalls, rinoceronts, antílops i altres espècies de bestiar silvestre. A causa de la seva degradació, però, hi ha molt poca informació disponible sobre les espècies més petites que vivien en aquell lloc fa un quart de milió d’anys.
Les investigacionsa anteriors ja havien mostrat signes de l’ús de les eines per a tallar carn, com la localització de proteïnes animals, provinents de diverses espècies, en restes de l’Edat de Pedra, una mostra molt primerenca del desenvolupament de l’art de la fabricació d’utensilis. Una zona humida com aquella atreia grans animals que s’hi apropaven per beure aigua i pasturar, donant al humans una gran quantitat de preses de caça però donant-les, també, a alguns animals que podien depredar els humans, com ara els lleons o les hienes.
El descobriment, però, tal com els científics expliquen a la revista ‘Quaternary Research’ dóna detalls de fons a la imatge que tenim de quin ús s’ha donat a les terres d’Azraq al llarg del temps, i en un ambient tan àrid i canviant com aquell les estratègies adaptatives podrien ser molt interessants.
