La nova tècnica d’inseminació de la UdL elimina les gestacions dobles en vaques lleteres

La punció fol·licular no ecoguiada, millora el benestar animal i l'economia de la granja

Investigadora de l'Agrotecnio-UdL aplica la nova tècnica d'inseminació

Investigadora de l’Agrotecnio-UdL aplica la nova tècnica d’inseminació | ACN

La punció fol·licular no ecoguiada és un nou mètode d’inseminació artificial (IA) senzill, no invasiu i econòmic, que aconsegueix eliminar les gestacions dobles en vaques lleteres. Desenvolupat pels experts en reproducció animal del Centre de recerca Agrotecnio-Universitat de Lleida (UdL), millora el benestar animal i la rendibilitat de les explotacions lleteres. Aquest nou mètode ja s’està aplicant en algunes explotacions del Segrià. Els resultats obtinguts demostren que el seu ús, no només redueix a zero les gestacions dobles sinó que la fertilitat posterior de l’animal és similar a la mitja de la granja, assenyalen els investigadors.

Actualment, les tècniques més emprades en granges comercials són la ruptura manual d’una de les vesícules embrionàries entre 28 i 41 dies després de la inseminació, i la punció fol·licular ecoguiada el dia de la inseminació. Tot i que ambdues tècniques funcionen acceptablement bé, explica la professora i investigadora de la UdL, Irina Garcia-Ispierto, la primera augmenta el risc de pèrdua de la gestació, i la segona, requereix un equipament car i molt temps, ja que no es pot fer a ritme de visita reproductiva setmanal. Tot i reduir les gestacions dobles, aquest darrer mètode no les elimina del tot.

Els investigadors del Grup de Reproducció Animal d’Agrotecnio han desenvolupat una nova tècnica perquè pugui ser feta en pocs minuts per personal tècnic amb experiència en palpació. Consisteix en fer la punció del fol·licle més petit el dia de la IA sense aspirar-lo, amb un aparell (una cànula rígida) que s’usa per aspirar quists en vaques. La punció fol·licular no ecoguiada, que inclou l’administració d’un inductor de l’ovulació, no requereix anestèsia, és indolora i es pot fer en visites reproductives setmanals sense interferir en el funcionament de la granja.

Vaques pasturant a la finca de les Llosses amb la màquina arrencant arbres al fons

Vaques pasturant a la finca de les Llosses amb la màquina arrencant arbres al fons | ACN

Les gestacions dobles, explica Irina Garcia-Ispierto no són desitjades en aquestes vaques, no només per l’elevada taxa d’avortaments sinó per l’augment de problemes postpart (disminució del benestar de l’animal, augment del tractament antibiòtic i hormonal), reducció de la vida mitjana de la mare i increment de la mortalitat de la cria, tots els factors que afecten negativament en la rendibilitat de les granges.

A tall d’exemple, les pèrdues de gestació durant el primer trimestre, que poden superar el 25% en granges d’alta producció, són una de les fonts més importants de pèrdues econòmiques de les explotacions productores de llet. Entre els factors que provoquen aquestes baixes, en destaca un, la presència de gestacions dobles, afirmen els experts de la UdL. “Prevenir-les pot contribuir a la supervivència d’un sector cada cop més tecnificat i amb menys marge de benefici“, assenyala la investigadora.

La vaca, juntament amb l’egua, és un dels animals domèstics estrictament monotocs (que té una sola cria). En les últimes dècades les vaques lleteres han augmentat dramàticament la taxa de gestacions dobles, a causa segurament de l’alt metabolisme hepàtic de la progesterona. La intensificació de les explotacions de vacum lleter en els últims seixanta anys, amb un increment dels animals per granja i de la pressió genètica per produir més llet, ha minvat i alterat la funció reproductiva d’aquests animals, adverteixen els investigadors.

Nou comentari