El temps de recàrrega de les bateries dels vehicles elèctrics són una de les limitacions més importants que tenen, especialment en el cas de trajectes llargs on, en comparació amb els de combustió interna, tenen una autonomia més limitada i pot resultar una molèstia haver d’aturar-se durant una hora o més per poder continuar el viatge.
Durant molt de temps, els científics han investigat per trobar la manera de fer més ràpides les càrregues sense que això posi en risc la seguretat dels usuaris i el professor Tao Gao, de la Universitat de Utah, als Estats Units, podria haver trobat la solució. En un article a la revista ‘Joule’, afirma que té la resposta a aquest problema i que ha trobat la manera de desenvolupar bateries d’ió liti que es carreguen molt ràpidament.
Aquest tipus de bateries, un dels més populars, és emprat en aparells electrònics de tot tipus i els vehicles elèctrics perquè tenen una gran densitat energètica, un pes baix i una vida llarga. La velocitat a què es carreguen, però, té un límit causat per l’anomenat “revestiment de liti”, una reacció secundària que té lloc quan els ions de liti entren massa ràpid en les partícules de grafit i no són capturats. Si això passés durant la càrrega, la bateria podria incendiar-se o fins i tot esclatar, i és per això que es limita la velocitat.
Al seu estudi, el professor Gao ha investigat com es produeix aquest fenomen, per conèixer-lo millor i poder evitar-lo. Així, gràcies a un experiment, ha pogut entendre com funciona a nivell físic aquesta reacció, obtenint informació molt útil per millorar el rendiment de la càrrega de les bateries.
Segons explica el professor Gao a la pàgina web de la seva universitat, gràcies a aquest coneixement es podria crear una bateria de cotxe que es carregués al 100% cinc vegades més ràpid que fins ara, en poc més de 10 minuts, sense cap perill. En el cas de les bateries de telèfon mòbil, que ara triguen mitja hora a carregar-se amb els carregadors més ràpids, també podrien fer-ho en 10 minuts. Aquestes bateries, creu Gao, podrien arribar a les nostres mans d’aquí entre 3 i 5 anys en el cas dels telèfons mòbils i, en el cas dels cotxes, d’aquí entre 5 i 10 anys.
