L’epidèmia d’Ebola que van patir Guinea, Libèria i Sierra Leone entre 2013 i 2016 va deixar unes profundes cicatrius en aquests països. Per desgràcia l’amenaça d’aquesta perillosa malaltia torna a emergir a les terres guineanes, on ja s’ha cobrat almenys 18 vides. Segons publica la revista científica Science, és possible que l’ombra de l’epidèmia passada es trobi darrere del nou brot, ja que el virus responsable del nou brot amb prou feines difereix de la soca vista fa 5 a 6 anys. Segons han demostrat les anàlisis genòmiques de tres grups de recerca independents, que suggereixen que el virus estava inactiu en un supervivent de l’epidèmia durant tot aquest temps.
La troballa ha sorprès la comunitat científica, ja que l’Ebola fa temps que se sap que és un virus que pot resistir molt temps en el cos humà, però no tant. Per exemple, durant el 2016 a Guinea va haver-hi un ressorgiment de la malaltia originada en un supervivent. El pacient va contagiar a la seva parella sexual 500 dies després d’infectar-se per primer cop. En l’actualitat, però, estaríem parlant d’anys amb el virus latent.
Tot plegat va començar el passat gener, en un funeral. Diverses persones de les quals van assistir van morir. Els investigadors ràpidament van sospitar que es tractava d’Ebola i el 13 de febrer es va declarar oficialment el brot.
Malgrat haver identificat la malaltia la investigació ha continuat per trobar més informació sobre com i perquè s’ha tornat a produir un brot. Tot plegat respon a l’objectiu d’abandonar la vella dinàmica davant de la malaltia de “brot-resposta-reintroducció-brot”, han assegurat fonts de la investigació a Science.
En aquest cas ha obert una porta a una nova concepció del virus, ja que es creia que les infeccions s’iniciaven quan aquest traspassava la frontera entre bèstia i humà. Però ara s’aproxima la corroboració que els mateixos humans poden ser uns grans conductors de la malaltia durant molt temps.
Entre les grans preocupacions i alarmes que causa aquesta possibilitat es troba l’estigma. Els supervivents de l’Ebola abans d’aquest descobriment ja es trobaven amb moltes dificultats. No només es troben rebutjats per la seva família i amics, sinó que arrosseguen les seqüeles a llarg termini, com dolors musculars i problemes oculars.
Tot i això, no són les seqüeles físiques les inflen el foc de l’estigma a la societat guineana. El desconeixement i la por juguen un paper fonamental i molts supervivents es veuen condemnats a l’ostracisme i tractats com a persones poc fiables. Els mateixos investigadors i experts han mostrat la seva preocupació per la possible reacció davant d’aquest estudi. Serà un motiu per assenyalar i discriminar encara més els supervivents? És encara molt d’hora per respondre aquesta pregunta, però els científics remarquen que no s’ha de tractar als supervivents coma potencials amenaces.
