A la Terra, el monòxid de carboni és un gas que s’associa, habitualment, a la intoxicació i a la mort, i que es considera especialment perillós perquè és incolor i inodor. Aquesta és la raó per la qual, durant més de 200 anys, es van fer servir canaris per detectar-lo a les mines de carbó, ja que la mort d’aquests ocells avisava d’un augment de la concentració del gas. Així doncs, els astrònoms també han donat per fet que, si un planeta tenia concentracions altes de monòxid de carboni, la vida no s’hi podia desenvolupar.
Aquesta idea, però, podria canviar gràcies a un equip de la Universitat de California – Riverside, que ha publicat un estudi que proposa exactament el contrari: els indicadors de monòxid de carboni en altres planetes ens podrien estar avisant que s’hi desenvolupen formes de vida molt simples. El treball, els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘The Astrophysical Journal’, va consistir a fer servir models informàtics de la química de la biosfera i l’atmosfera, trobant dos escenaris diferents on el monòxid de carboni s’acumula a l’atmosfera de planetes amb vida. El doctor Edward Schwieterman, primer autor de l’estudi, afirma a la web de la universitat que “amb el llançament del Telescopi Espacial James Webb d’aquí a dos anys, els astrònoms podran analitzar les atmosferes d’alguns exoplanetes rocosos”, afegint que “seria una llàstima passar per alt un món habitat perquè no havíem tingut en compte totes les possibilitats”.
El primer dels dos escenaris té a veure amb el mateix desenvolupament del nostre planeta. A dia d’avui, el monòxid de carboni no pot acumular-se a l’atmosfera perquè les reaccions químiques que hi tenen lloc el destrueixen ràpidament. Fa 3.000 milions d’anys, però, tot i que els oceans ja eren plens de vida, l’atmosfera gairebé no tenia oxigen, la llum del Sol arribava molt més tènuement a la superfície i els nivells de monòxid de carboni podien arribar a 100 parts per milió mentre que, a dia d’avui, és de l’ordre de parts per miler de milió. Així doncs, els nivells alts d’aquest gas a l’atmosfera d’un planeta, com els nivells baixos d’oxigen, no són obstacle per al desenvolupament de la vida.
El segon escenari és encara més procliu a l’acumulació de diòxid de carboni i té a veure amb les reaccions fotoquímiques que tenen lloc a estrelles nanes vermelles com Proxima Centauri, a nostra veïna. Si un planeta orbitant un astre d’aquest tipus tingués vida i molt d’oxigen, els nivells de monòxid de carboni podrien ser extremadament alts, arribant fins i tot a ser un tant per cent de la composició de l’atmosfera.
La vida, doncs, podria existir en qualsevol dels dos casos, tot i que seria molt diferent de la que coneixem a la Terra i les atmosferes d’aquests planetes continuarien sent molt hostils per a la vida humana. Tot i això, quan el Telescopi Espacial James Webb estigui operatiu el 2021, començarà a observar les atmosferes dels aproximadament 4.000 exoplanetes coneguts per identificar-ne les combinacions de gasos atmosfèrics i buscar-ne les que podrien indicar la presència de vida. Gràcies a aquest estudi, a més, els nivells de monòxid de carboni podrien deixar de ser considerats el contrari: el senyal inequívoc d’un planeta erm.
