Els mosquits poden sentir a distàncies molt més grans que no es pensava, segons afirma un estudi fet per investigadors de les universitats de Cornell i Binghamton, als Estats Units. Tot i que fins ara es pensava que els organismes havien de tenir timpans per tal de poder sentir de lluny, i que les antenes piloses dels mosquits i altres insectes només els permetien sentir fins a uns pocs centímetres, el treball, els resultats del qual han estat publicats a la revista ‘Current Biology’, ho desmenteixen i afirmen, en canvi, que els mosquits hi poden sentir fins i tot a 10 mentres de distància i en unes freqüències que no només inclouen el vol dels mosquits femella sinó, també, la veu humana. Els experiments que van dur a aquest descobriment es van fer amb mosquits de l’espècie Aedes aegypti, transmissor de la febre groga i els virus del Dengue, el Zika, el Nil Occidental o el Chikunguya, i van aportar proves tant neurofisiològiques com de comportament.
Fa temps que és conegut que els mosquits mascle són atrets pel so del batec de les ales de les femelles. Com que l’aparellament es produeix a l’aire, això va fer pensar que el seu rang auditiu havia de permetre’ls sentir-les a una distància més gran. Els científics van posar elèctrodes al cervell dels mosquits i van enregistrar les reaccions del seu nervi auditiu mentre se’ls posaven sons amb un altaveu que era a 10 metres de distància. Tenint en compte que l’audició a través d’antenes funcionen perquè els seus pèls capten la vibració de les partícules d’aire, els resultats van ser molt sorprenents, ja que a aquella distància es pensava que només es podien captar sons si es disposa d’un timpà que reacciona a la pressió de les ones sonores.
La freqüència a què són sensibles els mosquits, a més, és d’entre 150 i 500Hz. Tenint en compte que les vocals dels humans són a una freqüència d’entre 150 i 900Hz, tot indica que poden sentir, si més no parcialment, les persones quan parlen. Tot i això, l’estudi només demostra que ho poden fer, sense que hi hagi cap indici que faci pensar que fan servir aquesta capacitat per localitzar-les i picar-les. Els mosquits, segons se sap, identifiquen els seus objectius mitjançant les seves emissions de diòxid de carboni, la seva olor i l’escalfor que desprenen. Tot i això, aquesta troballa és intrigant i obre la porta tant a investigar les capacitats auditives d’altres insectes com al desenvolupament de tecnologies que facin servir un sistema similar per detectar sons.
