L’assecament hivernal dels arrossars i l’alternança de períodes d’inundació entre aigua marina i dolça constitueixen unes mesures de lluita contra el cargol poma (Pomacea), que estan implementades des del 2011 al delta de l’Ebre. Aquestes mesures han comportat la pèrdua de la inundació hivernal, com a mesura agroambiental en el darrer Programa de desenvolupament rural (2014-2020). Les dades obtingudes a partir dels darrers censos hivernals d’ocells aquàtics a la zona indiquen la pèrdua de la capacitat d’acollida que ha patit aquest tipus d’hàbitat en aquests anys.
Menys superfície inundada i més fred
En els primers hiverns (2011 i 2012), amb una superfície inundada d’entre el 50 i el 60%, no es van produir canvis significatius en el nombre global d’efectius i en riquesa d’espècies, tot i que es van observar modificacions importants en el seu patró de distribució geogràfica. En els dos darrers hiverns (2016 i 2017), la superfície inundada d’arrossars ha minvat fins al 15-45%, fet que sembla haver repercutit negativament sobre el conjunt de l’avifauna aquàtica, amb entre un 10 i un 20% de disminució de la població, sobretot d’aquelles espècies més dependents d’aquests tipus d’hàbitat.
A la resta de zones humides catalanes també s’ha notat una minva d’aus aquest hivern. L’habitual situació de Catalunya com a indret de recer d’ocells del nord ha canviat perquè la meteorologia del gener els ha estat desfavorable. A més, més al nord ha fet fins i tot més calor, fet que ha provocat que algunes espècies simplement no hagin arribat al nostre país.
Cens internacional
El comptatge hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre s’integra dins de l’International Waterbird Census (IWC), que quantifica anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer, a escala global, l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del territori. Al delta de l’Ebre, aquest cens s’ha dut a terme entre gener i començaments de febrer, gràcies a la participació de 27 observadors, entre tècnics del parc natural, agents del Cos d’Agents Rurals i voluntaris.
La realització d’aquest cens al delta, la principal zona humida de Catalunya, comporta una gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies, aiguamolls) com per la gran quantitat d’ocells. Les condicions meteorològiques, particularment desfavorables en aquest gener, han fet que la durada del cens s’allargués més enllà del període habitual.
97 espècies d’ocells
Aquest hivern s’han comptabilitzat al delta de l’Ebre 208.785 ocells aquàtics, corresponents a 97 espècies diferents. El grup més nombrós ha estat el dels anàtids (76.527 exemplars, 36,7% dels efectius). Aquest grup, després d’uns decennis amb valors molt elevats, ha patit una davallada del 40% en relació al període de referència (2006 – 2015). Les espècies més nombroses, totes elles dependents dels arrossars com a zones d’alimentació, han patit disminucions molt significatives: l’ànec cullerot (Anas clypeata) (-61%), el xarxet comú (A. crecca) (-45%) i l’ànec collverd (A. platyrhynchos) (-32%). En canvi, altres anàtids propis del medi marí com, per exemple, l’ànec negre (Melanitta nigra) i l’ànec fosc (M. fusca), han presentat variacions positives (+19 i +46%, respectivament). La fotja vulgar (Fulica atra), per la seva banda, amb 34.546 exemplars, ha presentat un valor (+7%) molt proper a la mitjana de referència.
Els limícoles constitueixen el segon grup d’ocells aquàtics millor representat, amb 70.541 exemplars (33,8% del total). En termes globals, la població d’aquest hivern ha mostrat un valor molt similar al dels nivells de referència (+1%). Malgrat tot, una anàlisi més detallada mostra que les espècies més íntimament associades als arrossars inundats han patit davallades significatives: batallaire (Philomachus pugnax) -49%, valona (Tringa valona) -46%, fredeluga (Vanellus vanellus) -29%. Els ocells més dependents dels aiguamolls naturals no han presentat variacions significatives o, fins i tot, han augmentat , com el territ tresdits (Calidris alba) +7%, bec d’alena (Recurvirostra avosetta) +33%, tètol cuabarrat (Limosa lapponica) +50%. La població d’ardeids també ha sofert un descens significatiu, d’un 53% per sota del nivell de referència, i ha afectat algunes de les espècies més abundants a l’hivern: martinet blanc (Egretta garzetta) -86%, esplugabous (Bubulcus ibis) -58% i bernat pescaire (Ardea cinerea) -53%.
