Com a president de torn de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP26) que se celebrarà el mes de novembre a Glasgow, el Regne Unit té la responsabilitat de liderar les passes que facin els governs del món durant els propers mesos per reduir les seves emissions i avançar cap a la sostenibilitat. La feina, però, sembla que serà de tot menys fàcil. Durant una de les reunions organitzades per preparar la cimera, el primer ministre de l’Índia, Raj Kumar Singh, ha afirmat que els plans dels països rics per aconseguir zero emissions són “fer volar coloms”: els països pobres volen continuar fent servir combustibles fòssils i els rics “no els poden aturar”. Aquesta postura, sumada al refús de la Xina a participar en aquestes reunions preparatòries, mostren les grans discrepàncies que hi ha entre els principals emissors mundials de gasos d’efecte hivernacle.
Per aconseguir que l’augment de temperatura de la Terra es mantingui per sota dels 1,5ºC, que els experts consideren el límit abans l’escalfament global no es torni massa perillós, les emissions de carboni d’origen humà haurien de ser neutres l’any 2050, ja sigui reduint les emissions, retirant carboni de l’atmosfera… Tot i que tant els Estats Units com el Japó, la Unió Europea i el mateix Regne Unit, que són alguns dels emissors més grans, hi estan d’acord, la Xina ha decidit posar-se el límit deu anys més tard, el 2060. Pel que fa a l’Índia, el ministre Raj Kumar Singh va dir que “sona bé però és només això, sona bé”. En aquesta mateixa trobada, organitzada per l’Agència Internacional de l’Energia, el ministre va començar a fer una llista de països que tenen emissions per càpita més altes que l’Índia, i es va preguntar “quan baixaran”: “sentim que el 2050 o el 2060 serem neutrals en carboni, el 2060 és molt lluny i si la gent emet tal com emet el món no sobreviurà, o sigui que què faran els propers cinc anys és el que el món vol saber”. Singh, a més, va posar el dit a la nafra encara més, recordant que els països rics són els qui han causat la immensa majoria del problema i que ara volen que ningú emeti carboni, una situació que, considera, és injusta.
“El món en desenvolupament ja ocupa el 80% del carboni, i hi ha 800 milions de persones que no tenen accés a l’electricitat. No pots dir-los que han d’anar a zero emissions, tenen dret a desenvolupar-se, volen construir gratacels i tenir un estàndard de vida més alt, no els podeu aturar”, ha reblat. En aquest sentit, cal recordar que tant l’Índia com la Xina són economies en desenvolupament i, per tant, volen que siguin els països rics occidentals qui facin les passes més importants per combatre el canvi climàtic. El ministre indi, però, també ha estat conscient de l’abast del problema, afirmant que “no podem ignorar els propers 10 anys” però que “ni tan sols podem aconseguir un full de ruta per arribar a zero emissions el 2050”. Així doncs, ha conclòs, propsa “evitar les paraules boniques i reconèixer que el repte és global” i que “mai no hi ha hagut un repte que demanés la unitat dels països de tot el planeta com ara”.
