“El que ha de fer el govern espanyol és aplicar el 2% del pressupost en l’I+D d’energies renovables i no en defensa, com ha aconsellat Donald Trump” ha afirmat amb contundència aquest matí el president de la Fundación Energías Renovables, Domingo Jiménez, a la ponència que ha presentat en el decurs de les VI Jornades Ambientals celebrades aquest matí a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona.
Jiménez ha anat més enllà i ha suggerit també que en els propers anys l’Estat hauria d’invertir “entre quatre i sis mil milions d’euros anualment per arribar a una autosuficiència més que digna i correcta l’any 2030 d’acord amb les previsions per a 2050. A més a més, això generaria 1,2 M de llocs de treball”.
Aquestes VI Jornades Ambientals, impulsades per Cellers Torres, la Universitat de Barcelona i dirigides pel meteoròleg Tomàs Molina, plantejaven enguany una reflexió sobre la gran dificultat en què, encara avui, es troba la implantació d’energies renovables per a evitar l’efecte hivernacle, especialment a l’Estat espanyol.
Segons s’ha destacat, en aquest àmbit, hi ha dues qüestions com la predictibilitat de les estratègies i la seva distribució, que arreu d’Europa són fonamentals mentre que “aquí encara es troben en total discrecionalitat”.
Avui, aquesta predictibilitat i la seguretat jurídica la proporciona exclusivament la Unió Europa. I pel que fa al marge temporal per aplicar-les, encara és curt -de fet impossible- “atès que l’objectiu per al 2050 es reduir l’emissió de carboni en un 95%, però per al 2030 és previst només el 40% “.
“En el fons el que passa és que tots els governs van passant les decisions al següent. I, d’altra banda, -explica Jiménez- el que realment espanta al govern espanyol quan sent parlar de la data 2030 és que sap que, per aleshores, s’hauran de tenir tancades totes les centrals nuclears i les de carbó”.
Les renovables, úniques i disruptives
Pel que fa a a l’Estat les prioritats són evidents i, segons expliquen diversos ponents, no cal ni tan sols presentar la situació en matèria de recursos fòssils. Perquè de les tres fonts d’energia futures com el carbó, el gas i el petroli –la nuclear al marge- només les renovables són descarbonitzades i per tant l’única opció sostenible.
A part que econòmicament són viables, es poden convertir en una tecnologia disruptiva pel que fa al clima que és on s’hi troben incloses la resta. Aquesta és, segons tots els experts reunits, la resposta més adequada, sobretot perquè significa al mateix temps descarbonització, “desenergització” i desmaterialització, cosa que “ens situa no només en el camí d’una energia sostenible sinó també del progrés sostenible.
Malgrat tot, és conclou, no s’ha avançat gaire des de 1996 quan la reconeguda activista i escriptora Naomí Klein s’avançava als temps manifestant que “el canvi climàtic és un d’aquells temes que la gent coneix tant com desconeix”. En canvi, es confirma que cal un relleu en el model i el paradigma energètic, com també -d’acord amb els experts- en els hàbits de consum i producció per a un progrés en positiu; hi hagi o no -que hi és subratllen- canvi climàtic.
Miquel Torres demana un clam ciutadà
En la inguració de la jornada el responsable de Cellers Torres, ha lamentat la manca de voluntat política del Govern espanyol en la implantació d’energies renovables i la falta de permisos per generar autoconsum en energia solar:
“El 2020 al Marroc la meitat de l’energia serà solar. A l’Estat Espanyol encara estem esperant a què ens autoritzin a posar plaques”. I en aquest sentit, ha cridat la societat a mobilitzar-se en contra del canvi climàtic, i en favor de les energies renovables, i ha defensat: “Si no ens manifestem, els polítics no ens faran cas”.
