| Fer de cinc a sis àpats al dia de manera regular es relaciona amb un menor índex de massa corporal (IMC). Així ho destaca un estudi publicat a la revista American Journal of Clinical Nutrition que han dirigit les catedràtiques de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona (UB) Trinitat Cambras, de Fisiologia, i Maria Izquierdo, de Nutrició i Bromatologia. La primera signant de l’estudi és María Fernanda Zerón, investigadora postdoctoral del Campus de l’Alimentació de la UB a Torribera. La recerca també demostra que una major freqüència dels àpats es relaciona amb un millor funcionament del rellotge circadiari. Així doncs, es podria tenir en compte en les recomanacions nutricionals, per prevenir tant l’obesitat com les alteracions de sistema circadiari.
Impacte en la prevenció de l’obesitat
En els últims anys s’ha demostrat que l’hora dels àpats és un sincronitzador important per al nostre rellotge intern o rellotge circadiari. Un sincronitzador és una variable externa que és rítmica i que té la capacitat d’indicar l’hora al rellotge circadiari. Així, les hores dels àpats modifiquen el rellotge molecular de diferents teixits, indicant si és de dia o de nit. “D’aquesta manera —explica María Fernanda Zerón—, el fetge, el pàncrees i fins i tot el teixit adipós es preparen per gestionar els nutrients de la dieta durant el dia, la qual cosa ajudarà a mantenir l’equilibri d’energia i nutrients del cos”.
El nou treball amplia resultats previs en aquesta línia, suggerint que no només l’horari dels àpats, sinó també la seva freqüència i regularitat influeixen en el funcionament del nostre rellotge intern i, per tant, en la salut de les persones. Per arribar a aquest resultat, les investigadores van analitzar la dieta, els horaris de son i els àpats, la temperatura corporal i l’IMC de 260 persones d’entre vint i trenta anys. Els resultats mostren que com més gran és la freqüència dels àpats, menor és l’índex de massa corporal. Això significa que s’ha de menjar tot sovint? La resposta, segons Trinitat Cambras, és que no: “De fet —diu l’experta—, els resultats assenyalen que aquests cinc o sis àpats al dia s’haurien de fer cada tres o quatre hores i dins d’un interval de temps diürn menor de catorze hores”.
Les investigadores de la UB també han observat que, a mesura que augmenta la freqüència d’àpats al dia, el consum de calories durant la nit és menor. “Tant sopar tard, com sopar massa o saltar-se l’esmorzar, s’han relacionat amb l’augment de la prevalença de malalties metabòliques com l’obesitat i la diabetis de tipus 2. A mesura que s’acosta la nit, el nostre cos es prepara per dormir i no menjar, o sigui, per dejunar”, destaca Maria Izquierdo.
La freqüència dels àpats i la salut del rellotge circadiari
L’estudi també analitza la relació entre la freqüència dels àpats i la salut del rellotge intern. Per fer-ho, es va prendre com a referència el patró diari de temperatura perifèrica, un marcador del ritme del rellotge circadiari. En aquesta línia, els resultats van revelar que el patró diari de temperatura perifèrica era més robust en aquells individus que feien de cinc a sis àpats al dia. Això significa un contrast més gran de temperatura entre el dia i la nit, fet que indica un ritme circadiari més pronunciat, és a dir, més saludable.
A més, fer de cinc a sis àpats diaris es va associar amb una lleugera pujada de temperatura al migdia, la qual cosa també és una característica del ritme circadiari en estat de salut. “En conjunt, tots aquests resultats suggereixen que la freqüència dels àpats també podria tenir un paper important com a sincronitzador del nostre rellotge intern. No obstant això, encara fan falta més estudis per confirmar aquestes troballes”, conclou Maria Izquierdo.
