Acabar amb la dependència dels combustibles fòssils com a font d’energia i substituir-los per alternatives renovables és, des de fa anys, una de les exigències més importants dels moviments ecologistes i també de la comunitat científica de cara a evitar que l’escalfament global arribi a nivells que dificultin seriosament la vida a la Terra. Malgrat les promeses que han fet molts dels governs del món en aquest sentit, però, no hi ha unitat, si més no a nivell d’acció, i això està sabotejant els esforços dels qui sí que miren de minimitzar el canvi climàtic. Segons afirma un nou informe de les Nacions Unides, les estimacions indiquen que les perspectives de futur són magres: la producció de combustibles fòssils podrien ser molt superiors de les que permetrien limitar l’escalfament global no només a 1,5ºC sinó, fins i tot, a 2ºC.
Si fa ben poc un altre estudi assenyalava directament la Xina com una de les principals responsables d’aquest problema, l’informe de l’ONU analitza la situació a escala global. La diferència les polítiques estatals posa de manifest que és imperatiu intensificar els esforços a nivell nacional i també en els negociacions entre estats perquè l’èmfasi en la reducció de l’ús de combustibles fòssils sigui molt més gran. El 2030, s’espera que la seva producció sigui un 120% superior a la que hauria de ser si volguessim mantenir l’escalfament global limitat a 1,5ºC i un 50% superior a la que caldria si el volguessim mantenir limitat a 2ºC. La producció de carbó és la que és més lluny de les recomanacions, ja que el 2030 es podria produir un 130% més del que permetria que la Terra no s’escalfés més de 2ºC.
L’estudi de Nacions Unides posa de manifest que les accions de molts països no tenen res a veure amb les seves paraules, ja que afirmen que reduiran les seves emissions mentre continuen invertint en combustibles fòssils. Per als autors de l’informe, una de les possibles solucions seria posar límits a l’exploració i l’extracció de fonts de combustible i acabar amb les subvencions a la seva indústria, fent que molts d’ells fossin econòmicament inviables i convertint les energies renovables en opcions molt més atractives. Alguns països, com França, Dinamarca i Nova Zelanda, ja treballen decididament en aquest sentit, mentre que Alemanya i l’estat espanyol han fet les primeres passes pel que fa al carbó.
En qualsevol cas, el moment de canviar és ara: segons les normes dels Acords de París, els països han d’augmentar els seus compromisos de reducció d’emissions cada cinc anys. El 2020 serà la primera vegada en què aquests objectius s’hauran d’actualitzar. De moment, seixanta-vuit països han afirmat que ho faran, però les emissions conjuntes de tots ells només són un 8% del total. La cimera del clima que tindrà lloc a Madrid a principis de desembre també se centrarà en com aconseguir la reducció d’emissions necessària per evitar les conseqüències més catastròfiques de l’escalfament global, en un moment on els Estats Units ha iniciat els procediments per retirar-se dels Acords de París i les opcions d’optimisme envers el futur són cada cop més magres.
