Una malaltia misteriosa podria acabar amb la majoria de faigs del món

El mal, de què només se'n coneixen els efectes devastadors, s'està escampant pels Estats Units i el Canadà i no només mata els faigs nord-americans sinó, també, els europeus i euroasiàtics

Fageda al Montseny | Albert Torelló

Als Estats Units i al Canadà, una malaltia misteriosa està matant els faigs i s’està escampant sense que, de moment, se’n conegui la causa exacta. Segons informa la cadena britànica BBC a la seva pàgina web, aquesta malura, que ha estat batejada com a ‘Beech Leaf Disease’ -‘Malaltia de les Fulles del Faig’-, ha estat identificada als estats nord-americans d’Ohio i Pennsylvania i a la província canadenca d’Ontario, però els científics temen que es podria expandir amb rapidesa si no es descobreix què la causa i es troba una manera, si més no, de contenir-la.

Segons explica el periodista Mark Kinver, citant experts de la Universitat Estatal d’Ohio, el primer símptoma de la malaltia són unes taques fosques a les fulles. Després, aquestes es van marcint fins que adquireixen un aspecte com de pell i, finalment, l’arbre mor, en un procés que dura uns quants anys. Els investigadors que treballen per conèixer l’origen i l’evolució d’aquesta malaltia, especialment el pas de les taques negres al marciment de les fulles, i tampoc no han aconseguir trobar cap signe d’infestació per alguna espècie d’insecte o la presència d’algun altre vector com ara els fongs, cosa que impedeix que, de moment, es pugui fer gaire cosa per aturar-la ni per impedir que es continui contagiant.

Peu faig

Peu d’un faig | Amada Álvarez (CC)

Als Estats Units, els boscos de faig són nadius a tota la costa est del subcontinent, de Nova Escòcia, al Canadà, fins a l’est de Texas i el nord de Florida al sud, i s’estenen en direcció oest fins a Wisconsin, una extensió de superfície molt gran. Pel que sembla, però, aquesta malaltia no només afecta els faigs nord-americans (Fagus grandifolia) sinó que també afecta, com a mínim, dues espècies més del mateix gènere. Una d’elles és el faig oriental (F. orientalis), que s’estén entre el sud-est de Bulgària fins al Càucas, a Geòrgia i Rússia, i algunes muntanyes de l’Iran. L’altra és el faig comú, o faig europeu (F. sylvatica), l’espècie a què estem més acostumats en aquestes contrades i que s’estén del sud-est de Noruega fins al mar Negre i, al sud, fins a Grècia, Sicília i el nord de la Península Ibèrica. Catalunya, de fet, és el lloc on hi ha la fageda més meridional del món -al Parc Natural dels Ports- i, a més, té un bosc de faigs tan excepcional com la fageda d’en Jordà, que creix sobre la colada de lava del volcà del Croscat, al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Fageda d'en Jordà

La fageda d’en Jordà, a la Garrotxa | Miki Pons (CC)

Que la malaltia arribés a Euràsia, on els faigs són molt abundants, és un dels perills més grans que suposa aquest mal més enllà de l’afectació que està tenint en els arbres nord-americans. Els científics, a més, sospiten que el que sigui que està causant la mort dels faigs ha estat introduit pels humans o és resultat de la seva activitat, per la seva aparició sobtada i per la velocitat a què s’està escampant, que recorda altres espècies invasores que estan posant en perill els boscos de tot el món i alguns cultius, com el de plàtans.

Nou comentari