L’oceanògraf Carlos M. Duarte rep el Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2019

La quinzena edició d’aquest premi reconeix aquest “investigador versàtil” que amb el descobriment del carboni blau ha contribuït fonamentalment a la mitigació del canvi climàtic

Carlos M. Duarte, Premi Ramon Margalef d'Ecologia 2019, i el president de la Generalitat, Quim Torra

Carlos M. Duarte, Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2019, i el president de la Generalitat, Quim Torra | Generalitat de Catalunya

El president de la Generalitat, Quim Torra, acompanyat del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va lliurar aquest dimarts a la tarda el Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2019 a l’oceanògraf Carlos M. Duarte, a qui ha agraït el seu “enorme compromís amb la sostenibilitat del planeta” posant en relleu “el seu lideratge mundial” i “la seva tasca per avançar en la descoberta de la ciència tecnològica”. En el lliurament del guardó, el cap de l’Executiu va subratllar que el jurat va valorar que Duarte és un “científic versàtil, amb aportacions destacades que van des dels tròpics fins als ecosistemes polars, dels grans organismes fins als microbis i dels sistemes costaners fins a l’oceà obert”. A més, el president Torra també va ressaltar “el seu compromís amb la divulgació dels seus coneixements al gran públic”.

Nascut a Portugal (Lisboa, 27 de juliol de 1960) i també de nacionalitat espanyola, Duarte és reconegut internacionalment pels seus descobriments i avenços científics. Ha demostrat la importància global dels ecosistemes marins d’aigües poc profundes, els ‘boscos ocults de la biosfera’, i que els ecosistemes, com ara els herbeis de fanerògames marines, segresten grans quantitats de carboni. Precisament, el carboni blau, un dels seus descobriments, ha estat reconegut per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic com una contribució fonamental per mitigar el canvi climàtic. I és que, juntament amb els seus col·legues, va demostrar que els ecosistemes costaners vegetats actuen com a embornals de carboni i, posteriorment, el carboni és enterrat en els sediments costaners.

Llicenciat en Biologia a la Universitat Autònoma de Madrid el 1982, i doctorat a la Universitat McGill del Canadà el 1987, Duarte s’ha dedicat a la recerca de l’ecologia d’ecosistemes aquàtics, marins i d’aigua dolça, que ha investigat a escala planetària en llacs, embassaments, rius, rierols, aiguamolls, estuaris i oceans. Ha estat professor adjunt a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona (1989-1990) i al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (1990-1998), i professor de recerca a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) del CSIC-Universitat de les Illes Balears (1999-2014). També va dirigir la primera expedició espanyola a l’oceà Àrtic i també l’Expedició Malaspina (2010-2011). El 2014 va treballar per a l’Institut dels Oceans de la Universitat d’Austràlia Occidental per investigar els esculls de corall, i posteriorment, es va incorporar al Red Sea Research Center de la King Abdullah University of Science and Technology de l’Aràbia Saudita, des d’on investiga actualment el flux del carboni i el metabolisme en els ecosistemes aquàtics i el paper de la biota marina en fluxos biogeoquímics, l’ecologia i el paper dels hàbitats costaners o l’ecosistema global de l’oceà.

Nou comentari