Ara fa una mica més de vint anys, el 23 de juliol de 1999, el Transbordador Espacial Columbia va sortir del cap Kennedy, l’antic cap Canaveral, amb l’objectiu de transportar l’Observatori Chandra de Raigs X a l’espai. Des d’aquell dia, i durant les dues dècades que han pasat, el Chandra ha jugat un paper molt important en la revolució que hi ha hagut durant els darrers anys en la forma com entenem el cosmos. Per celebrar el seu aniversari, la NASA ha publicat noves imatges que serveixen d’exemple de la gran varietat d’observacions que ha fet el Chandra durant aquestes dues dècades i també com els raigs X complementen les dades que es recullen en altres espectres. D’un cúmul de galàxies fins al naixement d’estrelles, les imatges que s’han fet públiques són un testimoni de les increïbles capacitats d’aquest observatori.
La importància del Chandra com un dels “Grans Observatoris” de la NASA -amb els telescopis espacials Hubble i Spitzer i l’Observatori Compton de raigs gamma- ve, entre d’altres raons, del fet que té la visió amb raigs X més acurada que ha tingut mai un telescopi. Així, les seves observacions sovint es combinen amb les del Hubble o el Spitzer per tal de veure parts diferents de l’especte electromagnètic. Gràcies a això, el Chandra ha pogut fer descobriments que han afectat gairebé tots els aspectes de l’astrofísica. Per exemple, va demostrar l’existència de la matèria fosca i també va observar les grans erupcions dels forats negres supermassius. Per si això no fos prou, la mateixa sonda està sent utilitzada per estudiar els efectes de la matèria fosca i, també, per fer un mapa de com estan escampats per l’espai, a causa de supernoves, els elements necessaris per a l’aparició de la vida.
Molts d’aquests fenòmens, de fet, no es coneixien en el moment que l’observatori va ser construit i llençat a l’espai, de manera s’ha hagut d’anar adaptant a les circumstàncies. La seva capacitat de trobar i estudiar feixos de raigs x no té rival i esperem que sigui durant força temps més un dels puntals de l’exploració de l’espai exterior.
