La lluita contra el cargol poma redueix la població d’ocells aquàtics al Delta de l’Ebre

El darrer cens mostra una davallada d’espècies dependents de la inundació d’arrossars, que enguany només s’ha estès en un 40% de superfície

Petit grup de fredelugues, una de les espècies més afectades per l'assecament hivernal dels arrossars

Petit grup de fredelugues, una de les espècies més afectades per l’assecament hivernal dels arrossars | K. Storsberg / Arxiu PNDE

L’últim cens hivernal d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre situa la població al delta de l’Ebre en 238.716 exemplars de 92 espècies diferents, una xifra similar a la mitjana del període de referència (2005-2010), però per sota del màxim històric de més de 300.000 exemplars assolit el 2014, quan la pràctica totalitat dels arrossars també s’inundava a l’hivern. El 2011 es va implantar l’assecament hivernal dels arrossars al Delta com a mesura de lluita contra el cargol poma. En aquest marc, el 2019 la superfície d’arrossars inundada ha arribat només al 40,6%, fet que explica els valors significativament baixos de la població d’algunes espècies i grups molt vinculats a aquests arrossars inundats.

És el cas d’algunes espècies de limícoles, com ara la fredeluga, amb 7.543 exemplars i la daurada grossa, amb 1.800 exemplars, la davallada voreja o supera el 50%. En general, els limícoles són el segon grup d’ocells aquàtics més ben representats al parc, amb 64.165 exemplars. Dins d’aquest grup, es troben algunes espècies amb valors molt alts, com el territ variant, amb 33.099 exemplars, un 22% més, i el territ tresdits, amb 842, un 13% més. Tanmateix, el grup més nombrós ha estat el dels anàtids amb 114.592 exemplars, lleugerament per sota de la mitjana de referència (2005-2010). En nombre d’exemplars, destaca sobretot l’ànec collverd, amb 66.847; el xarxet comú, amb 17.583, i l’ànec cullerot, amb 16.960.

Flamencs al Delta de l’Ebre | Departament de Territori i Sostenibilitat

La presència ha estat molt dispar en funció de l’espècie. Algunes, com ara l’ànec collverd i l’ànec blanc, han mostrat valors significativament per sobre de la mitjana (16-17%). Altres, per contra, molt per sota, com l’ànec xiulador, amb 1.438 individus, un 62% menys; el xibec, amb 2.557 exemplars, un 51% menys; el morell de cap roig, amb 754 exemplars, un 35% menys; l’ànec cuallarg, amb 2.263 individus, un 34% menys; el xarxet comú , amb 17.583 exemplars, un 30% menys. Com a novetat, aquest hivern s’han detectat algunes espècies amenaçades d’aquests grups, entre les que destaquen l’ànec capblanc, amb 6 exemplars; el morell xocolater, amb 4 exemplars, i també de fotges, com la fotja banyuda, amb 2 exemplars. Cal destacar que enguany s’han vist espècies que només apareixen en hiverns freds al nord i centre d’Europa, com ara l’èider, amb 2 exemplars, i el morell d’ulls grocs, amb 1 exemplar.

Pel que fa a les poblacions de cigonyes, capons, becplaners i flamencs, s’han detectat fins a 21.445 exemplars, amb alguns màxims històrics, com ara el de la cigonya blanca, amb 116 exemplars; el becplaner, amb 164 exemplars; el capó reial, amb 9.202 individus. A més, dins de la família de les gavines i xatracs, destaquen els 591 exemplars de gavina capblanca, mentre que dels rapinyaires diürns, destaquen 2 exemplars d’àguila cuabarrada.

Ànec collverd, l'espècie d'anàtid més abundant a l'hivern al delta de l'Ebre

Ànec collverd, l’espècie d’anàtid més abundant a l’hivern al delta de l’Ebre | K. Storsberg / Arxiu PNDE

Finalment, quant a la població d’ardeids s’han registrat xifres un 32% per sota del nivell de referència, amb un total de 8.871 exemplars. Concretament, ha afectat algunes de les espècies més abundants a l’hivern, com ara el martinet blanc, han disminuït la presència en un 78%, arribant als 794 individus. També l’esplugabous, amb un 45% menys, i 2.284 exemplars, i el bernat pescaire, amb un 30% menys i 3.083 exemplars. El martinet de nit constitueix una excepció a aquesta davallada generalitzada i enguany ha assolit, amb 1.879 individus, el màxim de la sèrie històrica.

El cens d’ocells hivernal al parc s’integra dins del International Waterbird Census, que té com a objectiu quantificar anualment el nombre d’ocells aquàtics que hivernen en més 80 països d’Europa, Àsia i nord d’Àfrica. Les dades obtingudes permeten conèixer a escala global l’estat de conservació d’aquestes espècies i, a escala local, avaluar la capacitat d’acollida de les zones humides del territori. Enguany, aquest cens es va dur a terme entre el 7 i el 21 de gener, gràcies a la participació de 38 persones observadores, entre personal tècnic del parc natural, agents del Cos d’Agents Rurals i persones voluntàries. Es tracta d’un treball de gran complexitat, tant pel que fa a la diversitat d’espècies i d’hàbitats (arrossars, llacunes, riu, salines, badies i aiguamolls), com per la gran quantitat d’ocells.

Delta de l’Ebre | xx

El Parc Natural del Delta de l’Ebre constitueix la principal zona humida de tot Catalunya, i una de les més importants de la Mediterrània occidental. Les dades obtingudes a partir dels censos hivernals d’ocells aquàtics al delta de l’Ebre proporcionen un bon indicador sobre la pèrdua de la capacitat d’acollida que pateix el delta de l’Ebre en aquests darrers anys. Des d’una perspectiva global i a llarg termini, les persones expertes apunten que la disminució significativa de la superfície inundada d’arrossars a l’hivern produirà una minva significativa de la capacitat d’acollida del delta de l’Ebre. Això, actualment, afecta negativament a moltes de les poblacions d’ocells aquàtics. Algunes d’aquestes espècies han estat declarades elements de conservació en l’àmbit de la xarxa Natura 2000 i, per tant, existeix un compromís davant la Unió Europea de mantenir-les en un estat de conservació favorable. Per altra banda, també existeix, sota l’empara de l’Acord sobre la conservació dels ocells aquàtics migratoris afroeurasiàtics.

Nou comentari