L’exposició a dosis baixes de fàrmacs antimalàrics pot augmentar la transmissió de la malaltia
Campanya d'administració de medicaments antipalúdics a Mogude, Moçambic
Campanya d’administració de medicaments antipalúdics a Mogude, Moçambic | ACN

!--akiadsense-->

L’exposició a dosis subòptimes de l’antimalàric artemisina pot augmentar la conversió sexual del paràsit de la malària, Plasmodium falciparum, i això augmenta la probabilitat de transmissió, segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). El paràsit de la malària es replica de manera asexual en la sang humana cada 48 hores, provocant símptomes típics de la malaltia. A cada ronda de replicació, un petit nombre de paràsits pren la via de la conversió sexual per a generar gametòcits. Aquesta forma sexual és l’única que es pot transmetre al mosquit. El paràsit necessita conservar un equilibri entre replicar-se de manera asexual en l’hoste i transmetre’s a altres hostes. La presència de fàrmacs antimalàrics disminueix el confort del paràsit en l’hoste. L’equip liderat per l’investigador ICREA a ISGLobal i coordinador de l’estudi, Alfred Cortès, va utilitzar una línia de paràsits transgènics que permet quantificar la conversió sexual sota diferents condicions experimentals. El resultat va ser que l’exposició de paràsits a l’artemisinina pot conduir a un increment considerable en la taxa de conversió i el nombre de gametòcits. Tot i això, aquest efecte només s’observa amb dosis subòptimes del fàrmac i depèn del moment del cicle en el qual es troba el paràsit ja que s’observa amb trofozoïts però no en la fase anterior, la d’anell.

Un visitant revisant els gràfics sobre l'afectació del paludisme al Delta del doctor Canicio en l'exposició del Museu de les Terres de l'Ebre d'Amposta
Un visitant revisant els gràfics sobre l’afectació del paludisme al Delta del doctor Canicio en l’exposició del Museu de les Terres de l’Ebre d’Amposta | ACN

!--akiadsense-->

El primer autor de l’estudi, Harvie Portugaliza, ha afirmat que els resultats mostren una interacció complexa entre antimalàrics i conversió sexual, “que depèn de la fase en la qual està el paràsit, el seu estat metabòlic, i la de la dosi del fàrmac”. “És possible que pacients que reben tractament en el moment en què molts dels paràsits estan en la fase de trofozoït puguin tenir un pic de gametòcits uns deu dies després (el temps que triguen a madurar), si el fàrmac no aconsegueix matar a tots els paràsits”, ha afirmat Cortès. L’exposició a concentracions subòptimes de fàrmac pot donar-se per usar fàrmacs de mala qualitat, o per no complir bé el tractament, per exemple. Actualment, l’equip liderat per Cortès està realitzant estudis epidemiològics per a determinar si realment augmenta la conversió sexual en pacients tractats amb artemisinina. La troballa pot tenir implicacions en el context de campanyes massives d’administració del tractament. Els resultats d’aquest estudi s’han publicat a la revista ‘eLife’.

Nou comentari