Un estudi de la Universitat de Maryland, als Estats Units, publicat a la revista ‘Canadian Journal of Earth Sciences’, indica que és molt possible que, quan els tiranosaures van arribar al capdamunt de la cadena alimentària dels dinosaures, els seus exemplars més joves ocupessin el lloc dels depredadors mitjans i els acabessin duent a l’extinció. A les zones on hi havia espècies d’aquesta família de carnívors immensos, entre el que avui és Àsia Central i l’oest dels Estats Units, s’ha detectt una caiguda dramàtica en la diversitat de depredadors mitjans mentre que, en canvi, la diversitat de les preses es mantenia igual. Així, es descarta que desapareguessin per falta d’aliment sinó perquè algú altre, segurament tiranosaures joves, va ocupar el seu nínxol ecològic i les seves funcions a la cadena tròfica.
Durant les primeres eres de la història dels dinosaures, la diversitat en tipus i mides dels carnívors era molt gran, però entre fa 95 i 80 milions d’anys es va produir un canvi. Els tiranosaures i altres carnívors enormes van convertir-se en els reis i els depredadors més petits van desaparèixer o bé es van tornar molt escassos. Sovint, aquests canvis sobtats s’han d’explicar en base a la cadena tròfica en el sentit de la manca d’aliment però, com hem vist, en aquest cas no hi va haver cap caiguda en el tipus ni la quantitat d’animals que podien caçar. Tampoc no es van multiplicar més, és a dir, que no es van quedar sense depredadors, i és per això que els científics van pensar que algú havia ocupat el seu lloc i que els tiranosaures joves, més ràpids i àgils que els adults, podrien haver competit amb ells per l’aliment i haver-los desplaçar fins a fer que els seus números caiguessin o desapareguessin. És possible que el canvi fos abans i els tiranosaures joves ocupessin un lloc buit però, segons els investigadors, això és menys probable.
L’estudi va consistir a repassar els registres de 60 comunitats de dinosaures entre el Juràssic i el Cretaci –de fa 201 a 65 milions d’anys– i separar-los per categories i comparar les comunitats on hi havia tiranosaures i les que no. Així és com es va veure que, allà on n’hi havia, els depredadors mitjans desapareixien, cosa que no passava a les altres. En el futur, els estudis aprofundiran en la composició de les preses per veure si la seva mida va canviar durant o després de l’arribada al cim del tiranosaure. Aquestes investigacions, per bé que basades només en xifres, són importants per entendre com era la vida en aquella època i entendre com canvien els ecosistemes, un fenomen que ha passat des de l’inici de la vida i que ens podria ajudar a comprendre canvis semblants a dia d’avui.
